Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

El Suprem admet que ”no consten” els delictes dels quals acusen Junqueras

Redacció| “És cert que no consta que el recurrent hagi participat executant personalment actes violents concrets.Tampoc consta que donés ordres directes en aquest sentit. Però, mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l'Estat del qual Catalunya forma part, mitjançant la incitació als ciutadans a desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional, amb la pretensió de fer executives les resolucions que aquell declarava nul·les, i mitjançant la invocació de la defensa del dret al vot encara que fos a extramurs de la llei, ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar-se públicament, ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d'independència”. Aquest és el text a partir del qual el Tribunal Suprem justifica que el vicepresident legítim de Catalunya, Oriol Junqueras, segueixi empresonat a Madrid per un risc de reiteració delictiva. 

Redacció
Redacció 05/01/2018

Se l'acusa de rebelió i sedició -ambdòs delictes que impliquen l'aplicació de violència, força, aixecaments “tumultuaris”…- i, tot i ademtre que Junqueras no va cometre ni inspirar cap acte violent, el text de la interlocutòria mostra la clara intenció de relacionar-lo sigui com sigui amb els suposats “fets violents” que diuen que van ocórrer el passat 20 de setembre mentre la Guàrdia Civil escorcollava la conselleria d’Economia o durant el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. De fet, els jutges del Suprem s'atreveixen a assegurar que els votants van forçar la policia a actuar i que els culpables finals d'aquesta violència serien els membres del Govern català que van cridar a les urnes. 

A més, culpen Junqueras d'haver “participat com a vicepresident del Govern en un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i alçant-se contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic”, un “fet il·legítim, gravíssim en un Estat democràtic de Dret, en el qual el compliment de la Llei com a expressió formalitzada de la voluntat popular aprovada pels seus representants legítims, i també la mateixa lleialtat al propi sistema democràtic que ens regeix, imposen certs límits que han de ser respectats en nom d'una convivència pacífica i ordenada “.

Així, segons els magistrats, Junqueras hauria d'haver frenat els ciutadans que van mobilitzar-se al carrer, ja que -segons la interlocutòria del Suprem- això suposava “previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada”. 

La interlocutòria conté un error que “empresona” Joan Josep Nuet

A la interlocutòria, hi ha un moment en que apareix per error el nom del diputat electe de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet, que situen en presó preventiva. Es tracta d'un apartat en que parlen del fet que Jordi Sànchez es va adherir al recurs de Junqueras i on diuen que Nuet -realment, investigat com a membre de la mesa del Parlament la passada legislatura- també ho va fer des de la presó.

 

LLegiu el document complet del Tribunal Suprem aquí