Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

El Sudan del Sud ja vota la independència

A partir de les vuit del matí d’aquest diumenge gairebé quatre milions de sudanesos del sud han estat cridats votar a favor o en contra d’independitzar-se respecte el nord del país. El referèndum forma part de l’acord de pau signat el 2005 després de més de vint anys de guerra i es preveu una victòria aclaparadora del ‘Sí’ que s’espera que porti millors condicions de vida a una regió rica en petroli. L’expectació és màxima i l’ambient és totalment festiu a Juba, la capital del Sudan del Sud. Centenars de persones han sortit al carrer en manifestacions a favor de la independència, que, d’acceptar-se en el referèndum, es faria efectiva a partir de l’estiu i crearia el 54è país de l’Àfrica. Per donar per bo el referèndum caldrà un 60% de participació, la implicació de la població és màxima i, segons l’ACNUR, més de 120.000 persones que ara residien al nord del país han retornat al sud per tal de viure el moment històric. Les Nacions Unides, que estan tutelant el referèndum, veuen la situació al país ‘estable i tranquil·la’. Si el Sudan del Sud guanya el referèndum i s’independitza establirà un precedent sobre la separació de territoris que ja no volen ser part d’un país, de manera pacífica i pactada.

Redacció
Redacció 09/01/2011

El petroli, al punt de mira
En principi, la pressió internacional ha fet que el president sudanès, Omar al-Bashir, hagi hagut de comprometre’s a acatar el resultat de les urnes. Tot i això, aquest mateix dissabte alertava de la incapacitat del sud per ‘mantenir els seus ciutadans, crear un estat o una autoritat’ i amenaçava que si el Sud intenta controlar la regió d’Abyei, on es troba la major part del petroli, es podria declarar una nova guerra. Els ciutadans d’Abyei votaran més endavant en un referèndum específic per decidir si es volen integrar al Nord o al Sud.

El president del Sudan, Omar al-Bashir, considera que el Sudan del Sud ‘no està preparat’ per la independència. Un dia abans de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació al sud del país, al-Bashir -acusat de delictes de genocidi i crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional- ha defensat que la regió patirà una forta ‘inestabilitat’ si decideix independitzar-se. ‘El sud no té l’habilitat de mantenir els seus ciutadans, crear un estat o una autoritat’, ha assegurat al-Bashir en una entrevista a la televisió Al Jazeera.

El Sudan, tot i que a contracor, accepta el referèndum d’aquest diumenge. En un canvi de posició del president, Omar al-Bashir, que poc temps enrere intentava per tots els mitjans mantenir l’estat unificat i no perdre els camps petroliers situats al sud del país, ara avança que si els ciutadans del Sudan del Sud es pronuncien en favor de la independència el Sudan el reconeixerà com un estat sobirà. Al-Bashir va declarar que respectaria la voluntat del poble i donaria la suport al desenvolupament econòmic del nou estat. ‘Seria trist de veure el Sudan dividit en dos països, però seré feliç si la decisió porta la pau als dos territoris’, va confirmar al-Bashir.

L’Estat espanyol, a diferència de Kosovo, reconeixerà la independència del Sudan del Sud
Si els ciutadans del Sudan del Sud es pronuncien a favor de la independència, Madrid el reconeixerà com un estat sobirà. Així ho va confirmar la ministra espanyola d’Exteriors, Trinidad Jiménez, que amb tot ha volgut deixar clar que ‘amb Kosovo hi ha una diferència notable, i és que la de Kosovo va ser una declaració unilateral d’independència, i per això Espanya manté la reserva de reconèixer-la’, argumenten. En aquesta ocasió l’Estat espanyol dóna suport a la celebració del referèndum perquè ‘forma part de l’acord global de pau’ i segons la ministra espanyola ‘és una qüestió de legalitat internacional’.

Un conflicte que ve de lluny
El Nord i el Sud del Sudan han patit dècades de guerra i conflictes, sobretot motivats per raons ètniques i religioses. La majoria dels ciutadans del Nord són musulmans, mentre que al sud abunden els cristians o els seguidors de religions tradicionals africanes. A la zona del Sud, a més, els sudanesos han patit el greu conflicte del Darfur, un conflicte ètnic que ha provocat la mort de milers de persones i n’ha forçat a milers més a convertir-se en refugiats.

El Sudan, igual que la majoria dels països africans, es va crear després del procés de colonització liderat per les forces europees. Ja abans de la independència, el 1946, els britànics van unir la gestió de les dues regions, el Nord i el Sud, i a partir del 1956, amb la retirada del poder del Regne Unit, els conflictes van continuar. Des dels primers dies de la independència dels britànics, l’estat ha patit conflictes i tensions entre els diversos ciutadans, de procedències i tradicions diverses.

El Sud considera que ha estat sotmès al poder i influència del Nord, i totes dues regions s’han enfrontat en conflictes que s’han cobrat milions de vides des de mitjans del segle XX. El president de Sudan ha estat acusat de crims contra la humanitat precisament per la seva actuació violenta al Darfur, al Sud, tot i que encara no ha pogut ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional.

Si els sudanesos del Sud voten ‘sí’ a la independència, la creació del nou estat es faria efectiva el 9 de juliol del 2011, exactament sis anys després dels acords de pau que permetran la celebració del referèndum. Els resultat de la consulta, però, no se sabrà fins el 6 de febrer, ja que les votacions duren diversos dies. A més, si hi ha alguna apel·lació, els resultats s’allargaran fins el 14 de febrer.

Amb tot, el conflicte del Sudan encara estarà lluny de solucionar-se amb la independència. Tant els ciutadans del Sud com els del Nord viuen en condicions de pobresa molt precàries, i amb conflictes violents constants. A més, els acords de pau entre totes dues regions encara no han resolt com finalitzar la situació del Darfur -al Sud-, un dels problemes humanitaris més greus del món.

El Sudan del Sud serà tan gran com França i Alemanya juntes. El més que probable nou país de l’Àfrica té una greu manca d’infraestructures, escoles i serveis sanitaris -una situació que tampoc milloraria si Juba continués sota el control de Jartoum. Amb una població d’uns vuit milions d’habitants, els actuals mandataris de la zona, del Moviment per l’Alliberament del Poble del Sudan, tindran grans reptes al davant.

La zona és rica pels recursos de petroli, però cal que el poder centri els diners en l’atenció a la població necessitada, i fins ara alguns observadors internacionals indiquen que s’han destinat massa recursos a Defensa i militarització. Les autoritats de la regió del Sud ja han elaborat un pla per destinar 10 milions de dòlars en el desenvolupament de les ciutats. La prioritat, però, haurà de ser la lluita contra la pobresa. Les Nacions Unides asseguren que els ciutadans del Sudan del Sud viuen amb menys d’1 dòlar al dia.

Més informació sobre el Sudan del Sud.