La setmana passada em feia ressò d’un article que relacionava la obesitat femenina amb una disminució de la capacitat d’aquestes dones per a aconseguir una gestació natural.
Pel que fa als homes, l’únic article relacionat amb aquest tema també apuntava en el mateix sentit, tot i que ja us avançava que el mètode experimental emprat no permetia extrapolar els seus resultats a la població general.
Doncs bé, aquesta setmana es publica al web de la prestigiosa revista Fertility and Sterility un estudi que apunta justament en la direcció contrària: sembla ser que els homes amb sobrepès veurien alterats els seus perfils en les hormones sexuals però que aquest fet no es traduïria en una menor qualitat seminal respecte homes que es troben en un marge de pes normal.
La hipòtesi de la que partia l’estudi era que el sobrepès podria minvar el funcionament de les cèl·lules de Sertoli i Leydig, presents als túbuls seminífers, interferint per tant en el procés de formació d’espermatozoides (anomenat espermatogènesi) i en la maduració d’aquests.
L’equip de treball, liderat per Anette Aggerholm de l’hospital de Aarhus a Dinamarca, va estudiar un total de 1989 homes, dels quals 67 presentaven poc pes, 986 un pes normal, 773 tenien sobrepès i 163 eren obesos.
L’estudi es basava en analitzar la concentració d’hormones sexuals (testosterona, inhibina B i estradiol) en sang i en la observació de diferents paràmetres en la qualitat del semen.
Pel que fa als nivell hormonals, aquests presentaven diferències destacables: una disminució d’entre el 25 i el 32% en concentracions d’inhibina B, mentre que l’estradiol augmentava un 6%.
En els homes amb sobrepès, s’observava una disminució en la qualitat seminal, però sorprenentment entre els homes obesos la densitat espermàtica augmentava un 9%, mentre que el recompte totald’espermatozoides ho feia un 22%.
Així doncs, els autors conclouen que tot i que es pot demostrar un canvi en el perfil hormonal, en el cas d’existir també una davallada en la qualitat seminal aquesta no s’hauria detectat en l’estudi.
A favor d’aquest article val a dir que està ben dissenyat i que analitza un volum de població gran, de manera que els resultats semblen fiables. En tot cas, cal tenir en compte que en els homes amb sobreprès si que s’observa una tendència en la disminució dels paràmetres seminals i que en el grup d’obesos, on aquesta disminució no és demostrable, és justament el grup menys nombrós i ens pot quedar el dubte de si els resultats es veurien afectats augmentant aquesta part de la població a l’estudi.
Com a conclusió, i més tenint en compte que els resultats s’allunyen d’allò que seria esperable des del punt de vista teòric, caldrien més estudis per tal de confirmar aquestes hipòtesis.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
