Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

El segon aniversari del Govern d’Entesa, marcat per la incertesa en el finançament

L’endemà de la nit electoral de l’1 de novembre, Josep Antoni Duran i Lleida i Xavier Trias compareixien en nom de l’executiva de CiU a exposar quines eren les seves preferències de pacte. La federació havia guanyat les eleccions amb 48 escons, dos més que el 2003, però ben lluny de les expectatives generades. Duran i Trias van parlar clar: la seva preferència era un acord amb el PSC, una ‘gran coalició a l’alemanya’ en paraules literals del líder d’Unió. Aquesta declaració d’intencions venia precedida d’una agressiva campanya marcada per un DVD promogut pel cap de campanya de CiU, David Madí, en què dinamitava qualsevol pont de diàleg amb la resta de formacions polítiques catalanes.

Pocs dies després es tancava el segon govern d’esquerres, l’Entesa Nacional pel Progrés, amb Montilla de President, Carod de Vicepresident i Saura de tercer home a l’Executiu i amb la gran responsabilitat d’intentar desplegar un nou Estatut ja retallat i amb un Govern espanyol que havia apostat clarament -com ja va passar el 2003- per la sociovergència a la Generalitat.

Ara, just dos anys després, en l’equador de la legislatura, la incertesa de quan i com es concretarà el nou sistema de finançament col·loca els socis del Govern d’Entesa entre l’espasa i la paret. L’experiència del pacte pel finançament de 2001 entre CiU i PP que es va demostrar del tot insuficient servirà de pauta als negociadors catalans per recordar els errors que no es poden repetir.

I, sobretot, la més difícil de complir serà la de no trencar la unitat catalana davant de Madrid com va passar durant la tramitació de l’Estatut o aquest mateix estiu. A l’agost, a Vilanova i la Geltrú Joan Saura va pactar amb Maria Teresa Fernández de la Vega evitar una compareixença de Zapatero al Congrés -que la mateixa ICV havia sol·licitat i acoseguit- per donar explicacions sobre el perquè del retard el nou sistema de finançament a canvi d’un suposat compromís d’assoliment d’un acord calendaritzat en la metèria. L’enèsim compromís del Govern Zapatero que sembla que no es complirà.

Redacció
Redacció 01/11/2008

El govern espanyol diu que té voluntat de tancar l’acord de finançament ‘tan aviat com sigui possible’, si pot ser abans de l’1 de gener del 2009, data en què entren en vigor els pressupostos generals de l’Estat, però alhora contempla també la possibilitat que l’acord no pugui arribar fins després de cap d’any i s’hagi de fer efectiu posteriorment dotant el nou sistema d’una clàusula de retroactivitat. Segons la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, l’executiu espanyol hi posarà tota la ‘voluntat i dedicació’ necessària, però si no s’aconsegueix l’acord abans de cap d’any ‘continuaríem negociant’.

Tot i que ha passat una setmana, De la Vega ha ofert la mateixa resposta que va donar en la roda de premsa posterior a l’últim Consell de Ministres quan va ser preguntada per aquesta qüestió. Segons ha apuntat, el govern espanyol té voluntat de signar l’acord sense haver de recórrer a maniobres posteriors, però també té present un escenari en què el ministre Solbes i els consellers d’economia de les Comunitats Autònomes no siguin capaços d’entendre’s fins entrat l’any 2009.

El Ministeri d’Economia es troba immers en una segona ronda de negociacions i segons va avançar el secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, remetrà a les Comunitats Autònomes una segona proposta de finançament a finals de novembre. Aquest segon document ha de permetre desencallar la qüestió i fer possible que un acord al Consell de Política Fiscal i Financera que doni llum verd a l’acord abans de cap d’any.

Per si no fos així, l’executiu espanyol ja ha dissenyat un pla b, que passa per deixar la casella del finançament dels pressupostos en ‘blanc’, és a dir, aplicant-hi el sistema de finançament del 2001, i dotar l’acord què s’assoleixi finalment d’una clàusula de retroactivitat perquè encara que el nou sistema s’aprovi a mitjans del pròxim any tingui efectes des de l’1 de gener del 2009.

Fonts de La Moncloa mantenen que el ministeri d’Economia treballa intensament per fer possible l’acord, però recorden també que ara per ara la seva primera prioritat és atendre les mesures que cal posar en marxa per plantar cara a la crisi econòmica que, recorden, també afecta a Catalunya.