- Publicitat -
Ens trobem en una fase on la investidura es cou a foc lent, però no ho fa per una estratègia de caràcter magistral, sinó per la desconfiança que hi ha entre les parts implicades. La fórmula escollida és la que apuntàvem ahir en portada, Puigdemont des de Brussel·les tindrà un rol decisional, mentre que el govern que prendrà possessió serà de caràcter posicional: dedicat al dia a dia des del territori, però sota el control del president legítim El ritme, evidentment, és lent i això s'entén, en part, perquè la legislatura anterior va estar marcada per un clima de pseudobatalla interna on els càlculs per treure un rèdit polític a la situació va enfangar el que havia de ser el primer Govern de la República. L'exemple més clar és com va anar el 26 d'octubre, on els tuits de les “155 monedes de plata” avui queden tapats pels clams al “realisme” i a una Declaració d'Independència que fou simbòlica. Llàstima que els ciutadans que van sortir al carrer desconeixien el caràcter no oficial.
Aquesta demora, que hauria de ser una estratègia i no pas un campi qui pugui, ha propiciat que amb la decisió d'Anna Gabriel avui el republicanisme assisteixi a una nova batalla internacional, la segona des que el Govern a l'exili és a Bèlgica, que pot donar més cobertura internacional a la victòria del 21-D. Malauradament durant les últimes setmanes els republicans han perdut el temps acceptant el marc mediàtic del nacionalisme espanyol, debatent, fins i tot, sobre la valentia dels qui resten empresonats o varen decidir exiliar-se per defensar la legitimitat de les institucions cessades i escapçades per l'Estat i no pas consolidant una estratègia judicial i política. És la màgia del partidisme, que té la facultat d'entrebancar tot allò que sembla fàcil.
La bona notícia del moviment de la cupaire és que ha agafat amb el peu canviat el jutge Llarena. El ridícul que va viure el Suprem, retirant l'euroordre de Bèlgica i no presentant cap a Dinamarca quan Puigdemont hi va anar per fer una conferència, ha marcat un punt i a part del funcionament de la justícia de l'Estat, que ahir ja va limitar l'ordre de detenció de Gabriel al territori espanyol davant un nou i previsible fracàs. De fet, el govern federal suís ja va avançar ahir al migdia que rebutja l'extradició.
Que Lamela i Llarena accelerin el ritme de les citacions, recordem que divendres el Major Trapero declara a l'Audiència Nacional -de nou-, i que la fiscalia demani imputar també a Pere Soler i a l'exnúmero dos de Forn per sedició, emplacen Junts per Catalunya, ERC i la CUP ha deixar estar les disputes partidistes, sobretot els dos primers, i centrar-se a aprofitar l'espai d'oportunitat que ha obert Anna Gabriel.
Gabriel, juntament amb el Govern a l'exili, tenen l'oportunitat de desmuntar la causa general contra el republicanisme. Perquè no hi ha delicte de rebel·lió si no hi ha violència. No hi ha delicte de sedició perquè fou una Declaració d'Independència simbòlica. Aprofitar aquest interès internacional per investir el president que no vol l'Estat és una oportunitat que cal aprofitar.
Publicitat
