- Publicitat -
Si l'any passat varen ser 10.000 milions prestats, aquest 2018 seran 15.000 milions. Un préstec a la desesperada per evitar buidar, definitivament, la guardiola de les pensions que ja només té 8.000 milions dels 66.000 que tenia l'any 2011. Un drama econòmic de gran magnitud, només el primer dels molts que haurà de fer front el president del Gobierno que després del cop polític que va suposar la victòria independentista del 21 de desembre ara haurà de fer front a la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.
Davant aquest escenari, quin paper han de tenir les forces independentistes les setmanes que venen? Sense pressa, però sense pausa. El procés per investir el Govern legítim ha de comptar amb el suport de tots els actors de l'independentisme: no hi haurà executiu si no s'alliberen tots els empresonats i es permet el retorn del Govern a l'exili. La República catalana, per molt que pesi a l'unionisme i el nacionalisme espanyol, és imparable. La judicialització, la repressió i l'autoritarisme han propiciat que molts catalans hagin desconnectat del marc mental autonomista i abracin, sense cap mena de complexos, el projecte sobiranista.
L'editorial d'aquest cap de setmana del directe!cat alimentava la primícia que la setmana passada vàrem explicar en aquest diari, el bloqueig parlamentari per combatre l'empresonament i l'exili. Apunta: “Què passa si a les votacions per elegir la mesa, els 68 diputats independentistes s'absenten com a protesta pels presos polítics a la presó i a l'exili? Segons el reglament s'hauria de suspendre la sessió i la mesa d'edat hauria de fer una nova convocatòria. Sense el quòrum necessari no es podria votar la mesa i sense votar la mesa no s'inicia la legislatura. Per tant no correrien els terminis per fer la investidura i tampoc la convocatòria de noves eleccions”.
El temps juga a favor de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. La derrota del 21-D se suma a la paranoia sobre el retorn del president legítim, els problemes econòmics i la batalla per l'espai nacionalista espanyol entre el Partit Popular i Ciutadans. Agafar forces per actuar amb fermesa i sense fisures és l'objectiu prioritari de la majoria absoluta independentista. Governar avui la Generalitat és tenir el control d'una institució que funciona com una gestora, amb els pressupostos prorrogats i sense marge d'acció.
Publicitat
