Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

El rei d’Espanya comissionista, cobrava entre 1 i 2 dòlars per barril de petroli

El catedràtic d’Economia, Roberto Centeno, que va ser conseller delegat de l’empresa petroliera CAMPSA de 1977 a 1991, ha explicat segons recull el digital ‘Espía en el Congreso’, que amplia la seva denúncia contra l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles I, per haver-se estat enduent comissions del petroli que comprava l’Estat espanyol als països àrabs.

Redacció
Redacció 16/04/2015

Un parell de dòlars per barril

Concretament, segons els càlculs de Centeno, el rei Joan Carles i el seu testaferro, Manuel Prado,  s’haurien endut entre un o dos dòlars per cada barril de petroli que l’Estat espanyol comprava als països àrabs, efectuant-se així un sobrecost en la compra d’aquest producte energètic per a l’erari públic. L’econimista justifica el seu argumentari d’acord amb la seva experiència al consell directiu de CAMPSA. En aquesta empresa ell era l’encarregat de pagar els subministres, i és per això que podia elaborar el càlcul

Milions de calers arribats en vaixell

El també exmembre de consells d’administració d’altres companyies energètiques afirma que en un vaixell súper petrolier hi poden arribar a encabir-s’hi fins a dos milions de barrils, la qual cosa dóna una xifra de comissió final resultant elevadíssima.

La fortuna opaca del rei

Tal i com hem vist repetidament, al Congrés són tradicionals les preguntes dels diputats d’Esquerra Republicana o d’Izquierda Unida, entre d’altres, en relació als pressupostos i les despeses d ela Casa Reial. La reiterada negativa de l’elit dirigent espanyola i de la pròpia reialesa a donar cap tipus d’explicació fa creure en la validesa d’acusacions com les que fa Centeno, que ja va denunciar al rei i ara ha ampliat la dita denúncia.

The New York Times estimava el 2012 en 1.800 milions la fortuna real del rei d’Espanya, un patrimoni dividit entre fortuna personal i béns familiars. A tenor del pressupost que rep anualment de l’erari públic, que oscil·la entre els set i el vuit milions, costa d’entendre que el rei aparegui a les llistes de persones més riques del món. Cal recordar que l’actual legislació no obliga al rei a revelar el seu patrimoni, així que qualsevol intent de treure l’entrellat sobre aquesta qüestió ha resultat i molt probablement seguirà resultant estèril en el futur.