Si els sondejos es confirmen, el partit independentista flamenc N-VA serà el preferit a Flandes a les eleccions federals de diumenge que ve i s’emportarà un de cada quatre vots entre la població neerlandòfona. Als vots independentistes de l’N-VA cal sumar-los, a més, el 15% que s’emportaria el xenòfob Vlams Belang (soci de la Plataforma per Catalunya d’Anglada), que ratifica que el secessionisme a Flandes creix a marxes forçades. Amb tot, l’investigador de la Universitat Catòlica de Louvain creu que ‘la població flamenca no vol separar-se’. ‘El bloqueig que viu Bèlgica des de fa anys desespera molts flamencs, que creuen que l’N-VA podria desbloquejar les negociacions, però molts no volen la independència i ja en tindrien prou amb un confederalisme real’, afirma Laborderie.
De fet, aquesta setmana, el líder del partit, Bart de Wever, va voler tranquil·litzar les veus que auguraven que l’èxit de l’N-VA implicaria la mort de l’estat. ‘Una victòria de l’N-VA no significa la fi de Bèlgica’, va dir. I és que sembla que, de moment, De Wever i la major part de població flamenca, acceptarien un confederalisme en què cadascuna de les parts, Flandes i Valònia, es dotés de més competències polítiques, econòmiques i fiscals.
‘Molts estats europeus tenen el mateix problema a casa seva’
‘Molts estats de la UE tenen el mateix problema que nosaltres a casa seva: a Espanya amb Catalunya i el País Basc, i a Gran Bretanya amb Escòcia’, explica Laborderie. I per això els socis comunitaris s’oposarien a una declaració unilateral d’independència d’una regió d’algun dels 27. ‘I un estat independent no reconegut per la resta tindria problemes incalculables’, afegeix l’investigador. ‘A Kosovo –un estat que va declarar la independència l’any 2008 però que l’estat espanyol encara avui no reconeix- no és tan greu perquè l’economia és essencialment agrícola, però a Flandes, on l’economia està totalment terciaritzada i oberta al món, ser un estat no reconegut tindria tants danys econòmics que no és factible’, afirma Laborderie.
Per tant, i per tal que ‘en un pla molt hipotètic’, insisteix Laborderie, la resta d’estats membre reconeguessin la independència de Flandes o d’altes regions, caldria complir les condicions que posarien els 27. ‘L’opció més favorable és que demanarien un referèndum, tal com han tingut les colònies d’Àfrica quan s’han volgut independitzar, i a Europa, tal com ha passat amb Montenegro’, explica. Segons l’investigador de Lovaina, el cas de Montenegro –que l’any 2006 va declarar la independència a través d’un referèndum- és el que més s’assembla al de Flandes. ‘Montenegro es volia separar de Sèrbia i tots dos estats volien entrar a la UE i mantenir les bones relacions. Per això, van demanar que la UE fes d’àrbitre i van celebrar un referèndum que, amb el 55% de vots pel sí, va votar per la independència de Montenegro’, explica Laborderie. ‘L’única manera de separar-se és a través del referèndum’, sentencia.
Els escocesos, més a prop
‘Els escocesos són els que estan més avançats a nivell de política interna’, explica Laborderie, concretant que el partit ‘obertament independentista’, l’SNP, compta amb el suport d’un terç de la població escocesa i amb 47 dels 129 diputats al Parlament escocès, un més que els laboristes. A més, afegeix, també són els que compten una ‘possibilitat d’independència econòmica’ més real gràcies al petroli de què disposen al Mar del Nord. ‘Són els que estan més a prop de la independència, si mai hi arriben’, matisa, discret, Laborderie.
