Els fets
Compromís només va treure 19 escons. Tant sols quatre per sota del PSPV (23), però la formació liderada per Mònica Oltra i Mireia Mollà considera que el PSPV no representa el canvi que simbolitza el seu projecte, que el PSPV és “casta”, vaja, i demanen que Puig cedeixi la presidència a la cap de llista de Compromís. Els socialistes, han utilitzat també amb raó l’argument que tenen més suport en escons que Compromís i que els pertocaria a ells governar en un acord entre aquestes forces.
El concert necessari amb Podemos, per sumar una majoria de govern desequilibra però, la balança. Podemos ja ha dit que prefereix cedir la presidència a Oltra, formació amb la qual també es podrien entendre de cara a les generals, amb els mateixos arguments que Oltra per no cedir el comandament a Puig. En aquest cas, Compromís (19) i Podemos (13), sumen un total de 32 diputats, una xifra superior en nou diputats a la del PSPV. L’atzucac del pacte és que Compromís i Podemos actuen com si s’haguessin presentat en una coalició (els 32 diputats que queden per sobre del PSPV), i el PSPV no vol entendre que, malgrat això, Compromís i Podemos, en aquesta qüestió, actuen com una sola força.
Una trajectòria que no avala el PSPV com a motor del canvi
Que el Partit Soclialista mai ha tingut en compte les reivindicacions de territoris amb personalitat pròpia com Catalunya, el País Valencià o Euskadi, és una realitat. És per això que tant li fa pactar amb Compromís com amb Ciudadanos la Generalitat Valenciana. Segons explica Valencia Plaza, Ximo Puig, el candidat socialista, va tenir un sopar privat amb el president popular en funcions, Alberto Fabra, just després de trencar les converses amb Compromís, formació que exigeix la presidència per a Mònica Oltra.
La solució del PSPV, un pacte amb Ciudadanos amb el suport del PP
A Ximo Puig li ronda pel cap demanar el suport de Ciudadanos, que ja s’ha ofert, però no arriben junts a la majoria absoluta necessària de 50 diputats (23 PSPV +13 C’s = 36). És per això que busca la complicitat (una abstenció) del Partit Popular. Fabra no hi jugaria, òbviament, i li hauria avançat que el PP votarà ‘No’ a la investidura de Puig. Això vol dir que la única alternativa possible passa per o bé escoltar les exigències de Mònica Oltra i avenir-s’hi o fer un “pacte d’Estat” amb el PP.
