Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

El PSOE també fracassa en la trista gestió de la misèria

El pacte a la valenciana que predica el socialista Ximo Puig per concórrer tots plegats al Senat rep l’ona expansiva del “No, gracias” de Pedro Sánchez. Aquest fet ha deixat en els llimbs les converses que mantenia el president socialista del País Valencià per conformar una aliança entre el PSPV, Compromís, Podemos i IU al Senat.

 

Redacció
Redacció 11/05/2016

El País Valencià veu estroncat el somni

“No, gracias” ha estat la resposta que hem pogut sentir avui a tots els mitjans i també seguir per les xarxes socials de Pedro Sánchez a l’oferiment enverinat del nou matrimoni de conveniència de la política espanyola: la suma d’esforços de Podemos i IU. Al País Valencià la notícia s’ha rebut com si els hagués caigut un gerro d’aigua freda, ja que el president Ximo Puig estava mantenint unes converses amb Compromís, Podemos i IU per poder sumar al Senat. No seria estrany de veure, perquè, de fet, l’Entesa Catalana de Progrés ja ho va practicar durant diverses cites electorals (PSC-ERC-ICV).

L’actitud del PSOE denota que patiran per mantenir-se com a segona força

L’actitud del PSOE, com ha descrit aquests dies també l’spindoctor Toni Aira és de tristesa i d’enfadament. Al PSOE estan decebuts per no haver pogut arribar al pacte de tres “del canvi, com en deien, a causa de les desavinences entre Ciudadanos i Podemos entre sí. L’aposta personal que va fer Pedro Sánchez per no caure tant ràpidament als braços de Mariano Rajoy li ha acabat passant factura i molts dels discursos ara es fan des del ressentiment. El PSOE en realitat no té cap projecte a vendre, com tampoc el té el PP ni Ciudadanos i centrar la campanya en desqualificar Pablo Iglesias per no haver pactat li pot resultar contraproduent, i més després de l’aliança que han fet els podemites amb IU. Si Sánchez no corregeix el rumb del seu partit, aleshores si que hauran de començar a témer pel sorpasso polític de P’s i IU.

L’abraçada de l’ós de Pablo Iglesias i el dilema de Pedro Sánchez

Per part seva, Pablo Iglesias s’ha mostrat especialment satisfet per haver arribat a un acord amb Alberto Garzón, el cap de files d’IU. Garzón ha aportat la marca històrica a un conglomerat que segurament els donarà més rendiment electoral que no tenien abans, a canvi de sucumbir a una espècie d’OPA del partit de Pablo Iglesias. Ambdós saben –sobretot Podemos que és qui ha fet el gir- que la relació només els pot reportar un rendiment positiu que segurament revaloritzarà el seu espai polític. El somriure, malgrat que impostat, sempre té molt més efecte que la cançó de l’enfadós que ara s’entona des de Ferraz. La creació d’una expectativa on units sumem per fer el sorpasso al PSOE també és un motiu d’alerta per al socialisme que ara haurà de decidir finalment quina aliança tria per formar govern a Espanya, una trista gestió de la misèria a la qual està quedant reduïda la política espanyola després del fracàs d’unes negociacions mal portades des del primer dia per uns i per altres.