El corredor pel Pirineus Centrals és un projecte que comença a agafar forma i que circula ja ‘en una via de no retorn’, segons ha expressat aquest dilluns Iglesias a París. El president aragonès s’ha desplaçat a la capital francesa, acompanyat de l’alcalde de Saragossa, Alberto Belloch, per donar un impuls a una infraestructura estratègica per a Aragó.
Després de reunir-se la setmana passada amb l’eurocomissari de Transports, Siim Kallas, Iglesias s’ha entrevistat amb el ministre d’Indústria francès, Éric Besson, en la segona part de les presentacions europees del projecte per tal d’aconseguir finançament de la UE. Cal recordar que, des de fa anys, institucions catalanes, valencianes i franceses pressionen la UE perquè es culmini un gran eix ferroviari de mercaderies des d’Algeciras fins a Europa que passi per Múrcia, València i Barcelona i creuï per la frontera catalana.
Un corredor fomentat per Aznar en detriment del Mediterrani
L’alternativa aragonesa al Corredor mediterrani va ser fomentat pel Govern de José Maria Aznar, i es va incloure en la Xarxa Transeuropea de Transport l’any 2004. Quatre anys més tard es va acordar un pressupost per als estudis de l projecte de fins a 10 milions d’euros, que es repartien a parts iguals els estats francès i espanyol, per una banda, i la UE per l’altra.
Els dos estats i Aragó han acordat ara obrir les licitacions d’estudis d’obra, per valor de mig milió d’euros, per determinar, abans que acabi l’any, per quin vall travessarà el tren, segons ha anunciat Iglesias aquest dimecres. Per fer passar els combois s’haurà de construir un túnel de gran capacitat i a una quota d’uns 800 metres que tindrà una longitud d’uns 40 quilòmetres. L’Estat espanyol i el govern aragonès deixen en mans de les autoritats franceses l’elecció del vall en què es construirà la via, amb l’única condició que vagi a parar a Saragossa. Des de la capital aragonesa, la línia seguirà a Madrid i es bifurcarà cap a Sines (Portugal) i Algeciras (Andalusia).
Per contra, tot i el clam europeu a favor del Corredor Mediterrani, mai el Govern espanyol ha apostat per prioritzar aquesta infraestructura, ni ha contemplat pressionar Brussel·les perquè figuri a la Xarxa Transeuropea de Transport europea, que permetria rebre les subvencions necessàries per tirar endavant les noves vies. En aquest sentit, l’oportú inici de les obres de l’alternativa aragonesa, mesos abans que es decideixin les noves prioritats d’inversió en infraestructures de la UE, anirien destinades a pressionar Brussel·les perquè es pronunciés per una o altra infraestructura, prioritzant el finançament de la connexió Madrid-París enlloc del Corredor Mediterrani.
