Sembla que el PSOE ja ha abandonat les polítiques socials per aquesta legislatura, i després de la llei de matrimonis homosexuals o la llei de la dependència, s’acaba el “progressisme” de ZP. De cara a les eleccions del març, toca semblar de centre i moderats.
Una decisió que evidencia que, a les eleccions del 14 de març de 2004 els socialistes no esperaven guanyar ni en pintura, i per això van llençar-se a fer demagògia en forma de promeses: Respectar l’Estatut català, reformar el Senat, etcètera. El trist 11-M va fer que l’electorat espanyol girés l’esquena a Rajoy, i Zapatero va trobar-se presidint la Moncloa de rebot, i amb l’obligació moral de complir alguna de les esbojarrades promeses que se li van escapar en campanya.
De cara a les properes eleccions espanyoles, però, tornen al centre, i qualsevol pretensió de seguir les lleis socials nòrdiques, de voler ser l’Holanda del sud d’Europa se n’ha anat en orris. Després de girar l’esquena a qualsevol llei que impliqui parlar d’eutanàsia, aquesta setmana el PSOE s’unia al PP en el rebuig aferrissat de legalitzar el cannabis, una iniciativa parlamentària proposada per IU-ICV que comptava amb 18.000 signatures de suport.
És curiós que el PSOE s’hagi desmarcat de legalitzar el consum de cannabis, quan precisament l’any 1999, quan eren a l’oposició, van mostrar-se a favor d’una iniciativa idèntica, que llavors va tumbar el PP. És aquesta hipocresia marca de la casa: voler semblar progressista quan no t’hi jugues res, i acollonir-te i tirar-te enrere quan la teva decisió podria ser vinculant.
