- Publicitat -
En aquest sentit, Borrell ha criticat que es digués que no marxarien empreses o que no hi havia efectes pels canvis de seu social si aquestes anaven “als Països Catalans”. “Penseu que el senyor Draghi el concepte de països catalans sap què vol dir?”, s'ha preguntat. D'altra banda, ha afirnat qque el discurs independentista “provoca un rebuig estructural que va en contra de la raó de ser de la UE” perquè proposa noves fronteres, posa en dubte la solidaritat i “ressuscita identitarismes” contra els que Europa va haver de lluitar.
Tot i això, ha explicat que l'independentisme “va guanyar punts” l'1-O després de les imatges de càrregues policials però que aquesta situació va canviar en el moment en que el candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, es va posar “de rebot” amb Europa pel no reconeixement i va plantejar un referèndum sobre la pertinença a la UE. “L'estupor i la sorpresa va ser gegantesca”, ha declarat. Arran d'això ha dit que la imatge que ha quedat de l'independentisme català és que “no és tan europeista com presumia” i que s'agafava a Europa “com a excusa”.
L'expresident del Parlament europeu ha defensat també que ha quedat demostrat que “qualsevol trencadissa que porti fora d'Europa és una condemna a mort per a l'economia”. “Compte amb jugar amb foc, ens hem d'integrar dins la UE”, ha sentenciat, i ha defensat la pertinença de Catalunya a la UE i al projecte europeu, tot i reconèixer que hi ha coses a millorar.
Iceta, un europeista “recalcitrant”
En línies similars s'ha expressat Miquel Iceta, que s'ha definit com un europeista “recalcitrant” i que ha assegurat que res el farà vacil·lar en al seva vocació europeista. Ha dit que això implica també un sentit “crític” sobre què és Europa i que no defensa la idea d'una Europa “fortalesa” sinó oberta a la mediterrània amb un paper destacat de Catalunya i la seva capital, Barcelona.
Iceta també ha criticat que l'independentisme volia anar a Europa a defensar “el contrari” del que és: respecte a la legalitat i eliminació de fronteres. “Com esperes que anant a dir que vols aixecar-ne una de nova et rebin amb aplaudiments?”, s'ha preguntat.
Si esdevé president el 21-D, ha garantit que desplegarà la llei d'acció exterior i relacions de la UE i impulsarà la presència de Catalunya a l'exterior, especialment per aconseguir un retorn econòmic. Ha dit però que abans cal revisar el “tiberi muntat” perquè no totes les presències impulsades per l'anterior govern buscaven aquest objectiu, reiterant la crítica per exemple a la presència al Vaticà.
A més, ha assegurat que no renunciarà a que l'Estat espanyol ajudi Catalunya a aconseguir més presència fora ja que, segons ell, la d'Espanya és “potent”. Ha afegit que no entén la política exterior com un terreny de competència “sinó d'eficàcia”. “No anem a barallar, anem a cooperar”, ha dit.
Publicitat
