La Generalitat té previst destinar 366,5 milions d’euros a la Plana de Lleida durant el 2009. D’aquests, 333 seran inversions que es faran directament a les comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra. 15,2 milions d’euros es preveuen en el pressupost no comarcalitzat, és a dir, inversions no territorialitzades però que beneficiaran la zona. Finalment, 18,2 milions d’euros es repartiran mitjançant sistemes de finançament específic.
Totes aquestes despeses al Pla de Lleida suposen una mitjana de 1.075 euros per habitant. Si es fa la mitjana en relació amb les inversions directes al territori, la dada se situa als 977,23 euros per habitant. Aquesta xifra només és superada per la de l’Alt Pirineu i Aran, ja que als àmbits metropolità, de l’Ebre i Girona, és d’uns 450 euros per habitant. Per comarques, el govern invertirà 2.793 euros per habitant a les Garrigues, a causa de les obres del Canal Segarra-Garrigues. La segueix l’Urgell, amb 2.442 euros per habitant i la Segarra, amb 1.174. La resta de comarques de Ponent estan per sota de la mitjana de tot l’àmbit: Noguera (728 euros per habitant), Segrià (670 euros per habitant), Pla d’Urgell (287 euros per habitant). En relació amb el 2004, la inversió comarcalitzada creix un 253% a la Plana de Lleida, el percentatge més gran de tot Catalunya.
Les inversions
Els pressupostos de la Generalitat per al 2009 a la plana de Lleida ‘prioritzen el desenvolupament agroalimentari i el medi rural, l’atenció a les persones, les infrastructures i la mobilitat, i la promoció econòmica i l’habitatge’, han explicat aquest dimecres el delegat del govern a Lleida, i els directors territorials de Salut i Medi Ambient.
La principal inversió serà en política de regadius, centrada en el canal Segarra-Garrigues, i els regs Garrigues Sud i Segrià Sud. En infrastructures, la partida principal serà per a l’aeroport de Lleida-Alguaire, fet que ha de permetre que a començaments d’estiu comenci a ser operatiu. També s’inclouen la construcció de la variant d’Artesa de Segre, el condicionament de la C-233 de l’Albagés a Castelldans, l’eixamplament de la L-800 d’Alcarràs a Vallmanya, la supressió del pas a nivell d’Alcoletge i la millora de la C-12 entre Maials i Torrebesses.
Pel que fa educació, destaquen els 22 milions d’euros assignats a centres, entre els que destaquen els CEIP Països Catalans, el de Cappont i el de Joc de la Bola de Lleida, M. Mercè Marsal de Tàrrega, Sant Gil de Torà, Pinyana d’Alfarràs, Els Planells d’Artesa de Segre i Alfred Potrony de Térmens, entre altres, a més de l’IES Manel de Montsuar de Lleida Lo Pla d’Urgell de Bellpuig o l’Edifici Polivalent UdL.
En assistència social figuren actuacions a la Residència de disminuïts físics de Balàfia o al centre El Segre de Lleida, a la residència de disminuïts Terres de Ponent de Mollerussa o el Parc Sociosanitari de Tàrrega. Pel que fa a l’àmbit de la salut, els pressupostos preveuen la remodelació d’Urgències i de la Unitat de semicrìtics de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, la reforma de l’ala est de l’Hospital de Santa Maria, i diversos CAP, com la construcció del de Les Borges Blanques, l’ampliació del de Balaguer o el de Cervera.
En promoció econòmica i habitatge destaquen diverses actuacions de l’Incasòl en sòl industrial, com és el cas del polígon Vinyes del Mig I a Bell-lloc d’Urgell i Boscarró Nord I i El Prat I i II a Tàrrega, i en matèria d’habitatges, amb 52 habitatges a La Mariola de Lleida, 55 habitatges a la Farinera Balcells de Tàrrega, 44 habitatges a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil a Mollerussa. També es preveu l’adequació de l’aparcament de vehicles pesants al polígon industrial El Segre de Lleida.
Adaptats a la crisi
El delegat del govern a Lleida, Miquel Pueyo, ha assegurat que ‘aquests comptes han estat dissenyats per fer front a la crisi, amb dos elements cabdals: protegir els sectors socials més vulnerables i al mateix temps, incentivar l’activitat productiva’.
A més, però, Pueyo ha assegurat que la contenció a causa de la crisi no provoca la suspensió de cap inversió ni projecte. El què afecta són altres despeses més internes dels Departaments, ‘que són qui s’estrenyen el cinturó’. El delegat del govern ha assegurat que les comarques de Lleida continuen sent un territori preferent pel govern.
Per altra banda, Pueyo ha insistit en ‘la necessitat urgent d’un nou finançament just i democràtic per a Catalunya i del compliment íntegre i escrupolós de les disposicions financeres de l’Estatut, com la disposició addicional tercera de l’Estatut, en relació amb la inversió en infraestructures’.
