També han rebut la carta els eurodiputats Brian Carty (del Sinn Féin irlandès, integrat a l’eurogrup de la GUE), Ana Miranda (del BNG i vicepresidenta de l’ALE) i Mikel Irujo (d’Eusko Alkartasuna, integrat a l’ALE). Carty ha explicat: ‘La diàspora irlandesa va ser clau per a internacionalitzar el nostre cas. Com que la magnitud de la diàspora catalana no és pas comparable, iniciatives com aquesta ajuden a posar el cas català a l’agenda internacional. Alhora, segur que també servirà per crear xarxa amb d’altra gent d’arreu d’Europa que també reclama poder exercir el dret d’autodeterminació’. Tot amb tot, també ha fet una recomanació al moviment independentista català: ‘Ha de pressionar el govern espanyol. El canvi de paradigma al nord d’Irlanda no va arribar per la intervenció dels Estats Units o de Sud-Àfrica, sinó que va sorgir de dins’.
Irujo, al seu torn, ha reflexionat sobre la dicotomia que suposa que, quan l’europarlament debat sobre l’ampliació de la UE cap a Turquia, sempre ho fa en termes ‘d’oportunitat’, és a dir, optimistes. En canvi, quan debat sobre l’ampliació interna, ho fa referint-s’hi com a ‘problema’.
Durant l’acte de lliurament de la carta, un dels impulsors, Manel Bargalló, s’ha lamentat que cap eurodiputat català no els hagués volgut rebre (‘una mostra més de la separació existent entre política i societat a casa nostra, ha dit), mentre que el president del CIEMEN, Aureli Argemí, ha explicat ‘No ens volem separar d’Espanya, ens volem integrar en el projecte comú europeu i, per fer-ho, Catalunya ha de tenir la seva pròpia identitat’. Només Raül Romeva (ICV) ha excusat la seva presència i l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, ha assegurat que ningú l’ha convidat.
La carta lliurada exposa, entre d’altres aspectes, que: ‘El nostre gest és una prova de perseverança en la defensa dels drets del poble català, però també és un toc d’atenció i crítica davant el fet que polítiques separadores i discriminatòries dels estats, consentides per les mateixes institucions europees, deixen aquest poble en una situació que no li permet tenir el lloc propi en la construcció de la Unió en la Diversitat’.
La plataforma sobiranista ha convocat per dissabte una manifestació a Brussel·les per reclamar el dret a l’autodeterminació. L’acte començarà a les 11 del matí a l’Estació del Nord i els manifestants recorreran els carrers amb el lema ‘We want a Catalan state’ (Volem un Estat català).
