Els articles del reglament d’ús de la llengua de Barcelona tombats pel TSJC són vigents a diversos municipis sense que hagin generat conflicte. La major part de les ordenacions s’han aprovat durant els últims vint anys i entre les primeres corporacions que el van portar al ple s’hi compten Mollet del Vallès (1990) amb Montserrat Tura (PSC) d’alcaldessa; Montcada i Reixac (1990), amb l’alcalde Josep Maria Campos (PCC); Tarragona (1992), amb l’alcalde Joan Miquel Nadal (CiU) i Rubí (1994), amb l’alcalde Miquel Llugany (ICV).
Malgrat això, el PP va decidir recórrer el reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona, motiu pel qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va suspendre ‘cautelarment’ el dimarts, emparant-se en la jurisprudència establerta per la sentència contra l’Estatut de Catalunya.
El PP al·legà en el recurs que el castellà quedava discriminat i reclamava que inclogués aquesta llengua a totes les recomanacions on apareixia el català com a única llengua o com a idioma preferent.
