El PP ho té tot a punt per engolir Catalunya dins la marca Espanya

Malgrat l’executiu de Rajoy sap que a dia d’avui, amb la crisi, els estereotips negatius dels espanyols queden confirmats i que apostar per aquesta marca és una pèrdua de temps i de diners, l’obsessió recentralitzadora els porta a voler acabar la feina que va començar Aznar en el seu dia. El fet que el ministre vulgui presentar una estratègia de màrqueting per tal de recuperar la brillantor de la marca, presidit pel Rei Joan Carles, després que la imatge de la monarquia faci aigües i sigui la riota de tot el món, demostra la inconsistència del projecte.
 
El ministre considera que ha arribat l’hora de la diplomàcia econòmica, i tot i que, considera que Espanya no té necessitat de donar-se a conèixer al món per tal que se’n conegui la seva existència, creu que a causa de la seva dimensió històrica la imatge d’Espanya té un llast que cal combatre. I el llast no és altre que tenir una marca carregada de tòpics, de llegendes negres i arquetips negatius. Avui, diu el ministre, Espanya és molt més que toros i flamenc, contradient el comentari l’abril passat de l’ambaixador nord-americà Richard A. Boucher, secretari general adjunt a l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), que agrupa a 34 països de les majors economies del món, que va dir en una concorreguda conferència que “Ningú vol ser avui com Espanya. Espanya només val per al flamenc i el vi negre “.  
 
Segons el Projecte marca Espanya, la imatge d’Espanya com a marca s’ha sustentat en dos arquetips o patrons de representació bàsics, que han predominat històricament: un derivat de la llegenda negra i la decadència de l’Imperi, que concep a Espanya com un país europeu, arrogant i altiu, ineficaç i mal governat, intolerant i profundament religiós, i un segon arquetip que concep Espanya com un país exòtic i de tradicions culturals orientals, més modern que decadent, constituït per homes i dones autèntics, amants de la llibertat immediata i sense fronteres, apassionat però incapaç de comportaments racionals, freds i civilitzats. En època de crisi econòmica, els aspectes negatius dels arquetips sorgeixen amb més força, i la marca Espanya actualment és sinònim de mediocritat. Tot indica que els arquetips dels espanyols coincideixen amb les zones situades geogràficament al centre de la península i també amb les més càlides d’Espanya, res a veure amb el tarannà dels catalans.