L’exèrcit espanyol que diumenge desfilava, cabra inclosa, pels carrers de Madrid, és una de les rèmores que arrossega l’Estat dels 40 anys de franquisme.
A les xifres oficials de producció d’armaments, que situen el país al capdamunt del rànquing entre els exportadors mundials d’armes, cal sumar-hi les xifres ‘camuflades’ que, com diverses vegades han denunciat experts com Arcadi Oliveres, arriben a duplicar les partides oficials: així el pressupost real de l’exèrcit espanyol duplicaria els més de 12.000 milions d’euros declarats, ja que moltes partides armamentístiques i militars s’amaguen en partides del ministeri d’Indústria o de Ciència i Tecnologia.
A més entre les notícies més lamentables de la indústria militar espanyola hi ha la venda d’armament a països que violen els drets humans, tal com denuncien una vegada i una altra les ONGs. La negativa inicial espanyola a deixar de produir bombes de fragmentació anava en aquesta línia.
Pel que fa al potencial militar espanyol, la imatge castissa i obtusa que projecta l’exèrcit espanyol, amb desfilades folklòriques com les de Madrid o actuacions esperpèntiques com la invasió de Perejil no deixen veure l’abast devastador de l’armament de l’Estat. Així, malgrat no disposar d’armes nuclears, Espanya té bombes de gran abast destructiu. L’exèrcit de la Chacón disposa, per exemple, d’una bomba química d’un efecte similar al de la detonació nuclear: la bomba de querosè espanyola es llença igual que les nuclears, amb paracaigudes des d’avions, i ho destrueix tot en un radi de com a mínim un quilòmetre.
Que la cabra i l’esperpent no ens facin perdre de vista el veritable potencial destructiu que està en mans d’aquesta gent. Esgarrifa’t!
