Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

El ple del Parlament aprova l’augment de l’IRPF a les rendes més altes

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres l’augment de l’IRPF sobre les rendes més altes amb la voluntat de reduir el dèficit públic. La nova llei, que es començarà a aplicar a partir de l’any vinent, afectarà prop de 20.000 persones i aportarà al voltant de 75 milions d’euros addicionals. D’altra banda s’ha aprovat també el nou codi de família que afavorirà la custòdia o guarda compartida dels menors en cas de separació dels pares alhora que obligarà els pares de nens adoptats a informar-los d’aquest fet quan el menor sigui prou madur i tingui 12 anys.

Redacció
Redacció 14/07/2010

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei que incrementa el tram autonòmic de l’IRPF sobre les rendes més altes amb la voluntat de reduir el dèficit públic. Aquesta llei, que ha rebut el suport dels grups del tripartit, ha obtingut un total de 67 vots a favor i 60 en contra dels diputats de CiU i del PP. El grup Mixt s’ha abstingut en la votació. El govern preveu que afecti un 0,5% dels contribuents, menys de 20.000 persones, i aporti uns ingressos addicionals d’uns 75 milions d’euros, que l’oposició ha denunciat que no arribaran fins el 2012.

El projecte de llei consta d’un únic article que crea dos nous tipus impositius en el tram català de l’IRPF. Les rendes d’entre 120.000 euros i fins els 175.000 euros anuals es gravaran amb un 23,5%, mentre que a partir dels 175.000 euros la tributació creixerà fins al 25,5%. La modificació de l’impost es començarà a aplicar a partir de l’any que ve.

Mesura amb incidència limitada
El conseller d’Economia, Antoni Castells, ha admès que la mesura té una incidència “limitada” en la recaptació i ha negat que aquesta modificació pugui suposar un augment en la pressió fiscal. També ha assegurat que es tracta d’una mesura “necessària, justa i convenient”, que permetrà recaptar uns 75 milions d’euros.
Així mateix, Castells ha defensat que Catalunya va decidir aquesta mesura “abans que ningú” i que altres comunitats autònomes ho han anat anunciant amb posterioritat. A més, ha pronosticat que l’Estat “probablement” acabarà aplicant també una mesura d’aquest tipus, i ha recomanat a qui governi després de les eleccions a tenir “moderació”.

Nou codi de família
D’altra banda el Parlament també ha aprovat també aquest dimecres el nou codi de família que afavorirà la custòdia o guarda compartida dels menors en cas de separació dels pares. La nova llei, d’uns 300 articles, aposta per l’equiparació de drets dels dos cònjuges en cas de separació. “Els menors no se separen, se separen els adults”, ha dit la consellera de Justícia Montserrat Tura.

En aquesta línia Tura ha declarat que aquest nou llibre del codi civil institueix una “nova cultura del trencament de la parella, no hi ha cònjuge culpable o separat dels fills, ja que els pares tindran, per norma general, la mateixa responsabilitat sobre els fills que abans de divorciar-se”. El nou codi de família ha rebut els vots contraris de CiU i PP que el consideren ‘intervencionista’ en la vida privada de les famílies.

La llei obliga els pares de nens adoptats a informar-los d’aquest fet quan el menor sigui prou madur i tingui 12 anys. En el text també s’hi reconeix i equipara els nous models de família, com les monoparentals, les formades per cònjuges del mateix sexe o les reconstituïdes, formades per dos membres separats d’anteriors parelles. El nou codi entrarà en vigor l’1 de gener del 2011.