La primera de les tres úniques ILP’s que s’han convertit en llei va ser la de suport a les seleccions catalanes, promoguda per Jaume Llauradó el 1998 quan presidia la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes i aprovada en el ple l’any 1999. Tot i que la plataforma va reunir 520.000 signatures, la llei no ha tingut mai cap aplicació real. De fet, el govern espanyol la va recórrer al Constitucional aquell mateix any pel redactat de l’article 2, que pretenia fomentar la participació de les seleccions catalanes en totes les competicions oficials: ‘Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics’.
La segona ILP aprovada va ser la de prohibició de la incineració dels residus, promoguda per la Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus el 1998, però que va acabar sent aprovada el 2000 enmig de les crítiques de la pròpia plataforma: ‘Les esmenes presentades pels partits polítics PP, CiU i PSC-CC han convertit la nostra ILP en una llei … reguladora de la incineració de residus!’. L’última ILP, sobre l’educació dels infants de zero a tres anys, promoguda per la coordinadora Llars d’Infants Públiques per a Tothom, es va aprovar el 2004.
Una ILP que no es va convertir en llei però que sí que també va assolir mínimament els seus objectius va ser la d’atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, que va ser retirada del ple pels propis promotors a canvi d’una resolució unànime sobre l’atenció i el tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica.
Tres ILP’s en tràmit
De les setze ILP’s que s’han endegat, n’hi ha tres que encara es troben en tràmit: la de mesures urgents per a l’habitatge promoguda per les joventuts d’UGT, que es debatrà previsiblement a l’octubre, la que persegueix l’abolició les curses de braus, que també es debatrà a l’octubre o el novembre, i la que promou Ciutadans pel Canvi per canviar la llei electoral catalana, que encara té temps per a recollir les 50.000 firmes necessàries. Si alguna d’aquestes tres ILP’s progressa, el percentatge de lleis aprovades mitjançant el procediment d’iniciativa popular podrà pujar fins al 23%.
Nou negatives
La resta, o bé han estat rebutjades, o bé no s’han admès a tràmit, o bé els promotors no han complert els terminis de recollida de signatures. A banda de la dels transgènics, l’altra ILP que ha rebutjat la majoria del Parlament va ser la promoguda pel promotor de Ciutadans Paco Caja el 2006 per posar fi al model d’immersió lingüística català.
La mesa de la cambra ja no va admetre a tràmit les ILP’s per la creació del servei psiquiàtric català d’urgències a domicili, per aprovar un Projecte de constitució de Catalunya, per regular la sobirania nacional i per convocar un referèndum d’autodeterminació. Aquestes tres últimes ILP’s havien estat promogudes pel col·lectiu Catalunya Estat Lliure (CEL) i totes han rebut com a resposta que la matèria sobre la qual versen no és competència del Parlament.
Finalment, hi ha hagut tres ILP’s que han començat els tràmits, però que els promotors no han sigut capaços de complir els tràmits per a recollir les firmes necessàries. Aquest ha estat el cas de la que proposaven desenvolupar l’article 4 de la Llei 15/1984 sobre el Joc a Catalunya, la que volia establir i regular una xarxa de suport a la dona embarassada i la que volia impulsar mesures de foment de l’habitatge protegit.
