La llei defineix el Memorial Democràtic com la institució que desplegarà les polítiques públiques adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. Així, serà l’eina del Govern per fomentar ‘el coneixement del període de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la repressió franquista, l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors de l’antifranquisme i de totes les institucions de la cultura democràtica’. De fet, el Memorial se centrarà en el període històric entre 1931 i 1980.
El text també fa un reconeixement explícit a les víctimes del règim franquista i de la ‘rereguarda republicana’, tot i que no equipara un bàndol i l’altre, sinó que estableix que el Memorial donarà a conèixer la realitat de totes les víctimes de la guerra ‘per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials’. En concret, l’exposició de motius diu que ‘el sistema democràtic ha de reconèixer la memòria i la dignitat de totes les víctimes del franquisme i també de les de la violència política incontrolada a la rereguarda republicana’.
També s’explicita que el franquisme va tenir ‘la sistemàtica voluntat d’anihilació de la llengua i la cultura catalanes’. A més, en l’exposició de motius també es carrega contra la transició, període sobre el qual diu que va donar ‘resultats polítics positius’, però que té com a un dels seus ‘dèficits’ que ‘fou la institucionalització de la desmemòria i l’oblit de la tradició democràtica i els seus protagonistes’.
La principal polèmica entre els grups del Govern i CiU per aquesta llei ha estat la constitució de la Junta de Govern, l’òrgan gestor de la institució. El text aprovat preveu que estigui integrada pel conseller del departament al qual està adscrit, que n’ocuparà la presidència, per sis membres nomenats pel Govern, quatre membres nomenats entre professionals de reconegut prestigi i representatius de diferents corrents de pensament per part del Parlament, i un representant de cada grup parlamentari. Les entitats també estaran representades amb dos membres, i en formaran part un membre del Consell Assessor i els màxims responsables del Museu d’Història de Catalunya, l’Arxiu Nacional i l’Institut Català de les Dones.
La llei també crea un Consell Assessor i un Consell de Participació, que estaran integrats per representants d’entitats i organitzacions, i per persones destacades en la defensa dels valors cívics i de la memòria democràtica.
El Govern ha defensat els seus esforços per arribar a un consens, incorporant més de 60 esmenes ‘per assolir el màxim consens possible’. De fet, en el moment de la votació, CiU s’ha abstingut en part de la llei, però ha votat a favor de l’exposició de motius, on s’inclou la majoria del contingut polític, i dels articles que expliquen la creació del Memorial, els seus objectius i les seves funcions. PPC i C’s, però, han votat en contra del conjunt de la llei.
