Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

El pacte desitjat pels poders fàctics

L’alcalde en funcions, Xavier Trias, va reconèixer la derrota el mateix diumenge i, amb això cedia a Ada Colau la iniciativa a l’hora de començar negociacions per conformar un govern, malgrat l’aritmètica pot donar altres sumes. A Convergència sempre s’ha predicat que la llista més votada és la que havia de governar, com es van afartar de recordar en temps dels governs d’entesa i d’esquerres a la Generalitat. Però el PP i els lobbys i les grans empreses no han deixat d’aixecar el telèfon per forçar un canvi de rumb indesitjat per Trias i pel procés. En quin lloc queda el camí cap a la independència en tot això?

Redacció
Redacció 29/05/2015

Mas demana a ERC que respecti els pactes si vol 27S

El president de la Generalitat, Artur Mas, demanava dilluns a Esquerra Republicana que prioritzés les aliances de país si volien veure convocat el 27S. Mas es referia als pactes del 14 de gener que incloïen els pressupostos, l’estabilitat parlamentària i aquestes aliances als ajuntaments per poder constituir contra més ajuntaments independentistes possibles, millor. Aquesta possibilitat, però, no es produeix a Barcelona, on CiU no ha guanyat i una suma CiU+ERC tampoc és possible.

L’herència del “govern dels perdedors”

El “tripartit” va ser la fórmula despectiva que es va trobar des del Grupo Godó per deslegitimar el Govern PSC+ERC+ICV, que Convergència va intitular “el pacte dels perdedors”. La federació nacionalista considerava que la llista que havia guanyat era la que havia de governar; en aquest cas la seva. Una tradició que també es compleix a nivell de districtes a ciutats com Barcelona i Badalona. El govern d’entesa va defensar aleshores que la democràcia era precisament la possibilitat de poder establir aliances múltiples, i que el que importava era la suma final.

“L’imperi” contraataca

Trias, fidel a la ideologia convergent, ha admès haver rebut pressions des del PP i els sectors de poder; els lobbys i els poders fàctics, que estan en estat d’alerta després de la victòria de Barcelona en Comú. Al poder a l’ombra li ha molestat que Xavier Trias, en vista dels resultats, reconegués la derrota massa aviat, i les pressions s’han començat a fer evidents quan el PP ha ofert suport a la investidura formalment. Trias, a contracor ha proposat un pacte “altament improbable” CiU+PSC+ERC (+PP). Un pacte més aviat impossible que satisfaria als poders fàctics. Aquesta aliança seria molt pitjor que un suport més o menys estable d’ERC i CUP a Barcelona en Comú per al procés.

La vella política del “nou socialisme” pressiona ERC

Tant Jordi Martí, com Gemma Sendra (la darrera, la número 6 de la candidatura de Bosch), estan exercint pressió perquè ERC pacti l’entrada al govern d’Ada Colau. La única idea del “nou socialisme”, no és cap altra que tornar al poder, i més si Iniciativa hi torna a ser. Ja cal que Esquerra pari atenció a les intencions que s’hi amaguen al darrera. Al PSC no li interessa el procés, i la preocupació que han mostrat les seves escissions pel desenvolupament d’aquest sempre ha estat secundària. Si Bosch entra en un pacte de govern amb Barcelona en Comú, el desgast afavorirà una CUP que ha jugat amb intel·ligència la carta dels suports puntuals sense entrar a govern; sense cap mena de dubte, la millor opció. La decisió també podria tenir conseqüències de cara al pacte amb CiU a nivell nacional.

L’aritmètica no dóna: 18 regidors de 21 necessaris

Els resultats han estat clars. Malgrat que l’independentisme ha pujat, mai ha sumat, ni tampoc ho ha fet ara. CiU (10) + ERC (5) sumen quinze diputats. La CUP n’ha tret 3, que tampoc computarien per l’alcalde de dretes, però que podrien comptar-s’hi per algunes qüestions de caire nacional. En total 18 regidors que deixen la majoria a 3 més. La suma que ha proposat Trias sense convicció és la que hauria de donar-li l’alcaldia a través d’un pacte amb ERC (5) i PSC (4), més el suport del PP que ja se li ha ofert (3), per arribar als 21 necessaris. Aquest pacte antinatura va ser rebutjar ahir al migdia per Alfred Bosch.

Qui sumarà més per la independència, Colau o Fernández Díaz?

La resposta d’ERC de ben segur que ha satisfet Trias, i més després d’admetre les pressions. Bosch ha rebutjat la possibilitat de fer alcalde Trias si el pacte és amb PSC i PP. El republicà no veu cap camí cap a la independència a través d’un pacte amb dos partits unionistes declarats. Colau és un target més accessible de cara al repte d’eixamplar els suports en l’esquerra alternativa el 27S. Si el govern d’Ada Colau ha de dependre d’aliances o suports puntuals amb ERC i CUP, el govern es podria decantar una mica més cap al sobiranisme, que si l’alcalde és un Trias minvat que depèn de pactes amb dues forces unionistes com és el PSC i el PP, que han frenat clarament el procés des del primer dia. De fet, avui mateix, Colau ha fet una altra picada d’ullet a ERC comprometent-se a “no ser un obstacle per al procés”. BComú ja ha dit formalment que desitjaria un govern fort amb ERC+PSC+CUP.

La millor sortida per CiU

Convergència farà bé de deixar governar BComú, malgrat la desesperació d’alguns sectors, encara en xoc, que demanen pactes impossibles. Un govern amb una minoria de tant sols 11 regidors i amb la necessitat d’estar buscant permanentment suports puntuals podria caure en poc temps, i més si hi ha Iniciativa a dintre. L’objectiu dels ecosocialistes és el mateix que el dels socialistes: recuperar el poder. La gestió de la formació a Medi Ambient i Habitatge es recorda nefasta, i a la ciutat de Barcelona, tothom s’estranya que Colau hagi accedit a pactar amb aquells que han representat la casta durant tants anys, aixoplugant-se sota el paraigua del PSC.