El principal instrument de la planificació estratègica de la política de cooperació per al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya fixa per als propers anys el marc de referència i les prioritats d’actuació sectorials i geogràfiques de la Cooperació Catalana, fa referència a les modalitats i els actors i determina les capacitats i els recursos necessaris. A més, estableix les línies per a la bona gestió de les polítiques de cooperació al desenvolupament.
Ahir al matí el director general de Cooperació al Desenvolupament, David Minoves, i el director general de l’ACCD, Andreu Felip, van presentar el nou Pla Director 2007-2010, que tot just demà aprovarà el Govern de Catalunya. Durant la presentació, els màxims responsables de la Cooperació Catalana han explicat les principals novetats que inclou aquest document i han coincidit a destacar-ne les millores qualitatives i quantitatives respecte al text que regia aquesta matèria durant els últims anys.
Minoves ha volgut posar l’èmfasi en el procés d’elaboració d’un text que, amb paraules seves, “arriba després d’un llarg període d’avaluació, durant el qual hem pogut aproximar al màxim les nostres possibilitats d’actuació a les necessitats reals de les poblacions del Sud”. A més, també ha parlat d’una major diversificació per donar cabuda a tots els actors que tenen potencialitats en cooperació al desenvolupament (ONG, sindicats, universitats, empreses, entitats i altres moviments associatius, entre d’altres), i del fort increment de recursos econòmics que hi ha hagut en aquest àmbit en els últims anys: “haurem més que duplicat els recursos destinats a la cooperació al desenvolupament, ja que haurem passat de 24,9 milions d’euros el 2003 a 130 milions el 2010”.
Andreu Felip, per la seva banda, ha introduït els principis transversals, tals com l’equitat dona-home i la governança, que en aquest Pla es fixen com a prioritaris i que, segons el director, “també seran presents en totes les polítiques de cooperació”, i ha manifestat la seva voluntat de donar a conèixer el treball de l’ACCD a la ciutadania, així com posar esforços en l’educació i en l’increment de les capacitats de la gent del Nord.
El Pla Director 2007-2010, amb la finalitat última de la promoció del desenvolupament humà sostenible, l’eradicació de la pobresa i la lluita contra les desigualtats, estableix geogràficament prioritaris el Marroc i Palestina (Mediterrània), l’Equador, Bolívia, Colòmbia, Nicaragua, el Salvador i Guatemala (Amèrica Llatina); i Moçambic i Senegal (Àfrica subsahariana). A més, fixa com a països i territoris preferents Algèria, el Sàhara Occidental, Burkina Faso, Camerun, Etiòpia, el Brasil i el Perú. Com a prioritats sectorials, el Pla estableix també diversos objectius transversals i les línies estratègiques d’actuació. Els objectius transversals són el respecte i la consolidació dels drets humans, la governança i l’enfortiment del teixit social; l’equitat entre les dones i els homes; i la sostenibilitat del desenvolupament en la seva dimensió social, econòmica i ambiental.
Respecte a les línies estratègiques, es diferencia entre el treball al Sud, amb actuacions per al desenvolupament i l’ajuda humanitària; i el treball al Nord, mitjançant l’educació i les capacitats. A la línia estratègica de desenvolupament, que concentra el volum més important d’actuacions i recursos, s’hi destina entre el 75 i el 80%; a l’acció humanitària entre un 7 i un 10%; i a l’educació i les capacitats, entre el 13 i el 17%.
El Pla Director preveu que aquestes ajudes es canalitzin mitjançant quatre modalitats d’actuació: cooperació bilateral d’iniciativa directa; cooperació bilateral en concertació amb altres agents; cooperació bilateral a iniciativa d’altres actors; i la cooperació mitjançant organitzacions multilaterals.
Per la seva importància, el Pla Director defineix les principals línies d’actuació i mecanismes per a garantir un desplegament efectiu dels principis ordenadors d’informació i transparència, participació, coherència, coordinació i complementarietat.
El reforç de la planificació, el seguiment i l’avaluació està íntimament lligat al principi de la bona gestió de les polítiques públiques i a l’eficàcia i la qualitat de l’ajut. És per això que el Pla dedica una atenció especial a aquest objectiu.
