Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El nou finançament i les balances fiscals, “reptes per fer funcionar Catalunya”

|

- Publicitat -

‘En els darrers vuit anys, la població de Catalunya ha crescut un 16,1%. Es tracta exactament de 987.087 habitants, la gran majoria dels quals són persones immigrades. En el mateix període, la Irlanda del miracle econòmic ha passat de 4 milions d’habitants a 4,6 milions’, així Puigcercós ha establert un paral·lelisme entre Catalunya i Irlanda tot i que, a partir d’aquí, ha afirmat que mentre el ‘dèficit en infraestructures econòmiques i socials’ també és semblant la diferència se situa en que ‘ells tenen un estat propi, per tant, poden decidir les seves prioritats i, el més important, les poden executar per ells mateixos. Nosaltres encara no tenim estat, però, des de l’actual Govern i, amb el nostre pes a Madrid, hem d’aconseguir resultats’.

Per això, afirma que ‘cal adequar la xarxa d’infraestructures al volum actual de població’ per evitar que Catalunya segueixi donant una ‘mala imatge exterior’. A més, responsabilitzat d’aquesta imatge a l’estat espanyol perquè afirma que ‘tots sabem que la crisi de la xarxa d’infraestructures s’explica, en bona mesura, pels baixos nivells d’inversió pressupostada per l’Estat i pel baix nivell d’execució d’aquesta obra’.

Publicitat

Puigcercós ha recolzat aquest afirmació amb la denúncia recent de Foment de Treball on criticaven que en els darrers 10 anys, la inversió pressupostada per l’estat a Catalunya ha representat el 13,5% de la inversió en el conjunt de l’estat, mentre que el pes del PIB de l’economia catalana se situa en el 18,7% i el pes de la població en el 15,9%. A més, diu que l’estat espanyol només executa a Catalunya el 74% de l’obra pressupostada. En el període 2000-2006, el PIB real de l’economia catalana ha crescut un 6,7%, poc més d’1% cada any, i la productivitat ha baixat un 1,8%. ‘Què ha passat? Doncs que s’han creat molts llocs de treball, però de baix valor afegit’, ha analitzat Puigcercós.

És per totes aquestes afirmacions exposades que Puigcercós situa en el desplegament del nou estatut, el traspàs de competències, el nou model de finançament que, afirma, s’ha de basar en el concert econòmic i l’augment de la inversió els reptes perquè els catalans, a més de viure en un zona rica, també pugui augmentar la capacitat adquisitiva i alhora augmentar la competitivitat empresarial. ‘Qui de vostès dubta que el ‘concert econòmic’ no solucionaria tots els nostres dèficits infraestructurals? El mateix ‘concert econòmic’ que el PSOE i el PP ens neguen a nosaltres i que, en canvi, defensen al País Basc i Navarra, ha criticat el conseller.

Puigcercós ha afirmat que ‘cal continuar exigint un millor finançament per a la Generalitat de Catalunya i, per tant, sol·licitem la reformulació urgent de la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes). Tot plegat sense oblidar que el model òptim és el del concert econòmic’. En relació a l’Estatut afirma que ‘cal vetllar pel compliment íntegre i escrupolós de la disposició addicional tercera de l’Estatut, en relació amb la inversió en infraestructures. I, en aquest cas concret, hem d’estar especialment atents a les ‘Encomanes de Gestió’ o models de Consorci de les gran inversions de l’Estat a Catalunya. Nosaltres hem de decidir què és prioritari, com es projecta, com es licita i com s’executa. I, així, podrem garantir que es faci bé i a temps’ i, finalment, especifica que ‘hem d’anar més enllà del simple traspàs de rodalies o dels aeroports de Girona o Reus. Tenir rodalies sense compromisos de l’ADIF pot ser contraproduent’.

‘De què serveix que ens cedeixin competències, si ens neguen els fons per dur-les a terme amb garanties?’, s’ha preguntat Puigcercós. ‘Esquerra vol garantir el futur de Catalunya amb un model de finançament, basat en el concert econòmic cooperatiu. Ara bé, per fixar aquests objectius i fer un pas endavant, hem de saber on som, conèixer el dèficit fiscal català, fer complir la disposició addicional tercera de l’Estatut i exigir, sobretot, transparència. Cal saber què aporta Catalunya al conjunt de l’Estat, i això ens demostrarà, més enllà de qualsevol dubte raonable, que hem d’exigir un nou model de finançament’, ha opinat alhora que exigeix que es facin públiques les balances fiscals.

El conseller que afirma que mitjançant aquestes actuacions s’aturaria l”espoli fiscal que impedeix que Catalunya sigui un país econòmicament pròsper, socialment just, ecològicament sostenible i territorialment equilibrat’. Puigcercós ha assenyalat que en un sol any l’estat espanyol ‘ens espolia una xifra propera als 19.000 milions d’euros’ i afirma que amb aquests diners la Generalitat podria suprimir els peatges de Mollet, de Montgat-Mataró i de Martorell, valorats, respectivament, en 1.064, 750 i 1.382 milions d’euros i, a més, podria pagar totes les actuacions viàries previstes en el protocol de col•laboració entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, des del 2007 fins al 2012, tant pel que fa a les obres que corresponen a la Generalitat de Catalunya (3.035 milions d’euros), com a les que són responsabilitat de l’estat (2.070 milions).

Pel que fa a les comarques de Girona, afirma que es podrien encarrilar les obres en infraestructures ferroviàries de la variant de Figueres (120 milions d’euros). Però també totes les obres viàries pendents des d’ara fins al 2010, com ara, l’eix transversal, la C-25 (708 milions d’euros); l’autovia A-2, des de Tordera a la frontera francesa (445 milions d’euros); la carretera C-37, entre Torelló i Sant Esteve d’en Bas, els dos trams i la variant (283 milions d’euros); la carretera C-17, entre Vic i Ripoll (221 milions d’euros); el desdoblament de la carretera C-31, entre Palamós i Palafrugell, i entre Maçanet i Santa Cristina d’Aro (91 milions d’euros). També es podrien assumir totes les inversions previstes per AENA a Girona fins el 2010 (73 milions d’euros).

Tots aquests projectes de la demarcació de Girona (fins a 1.987 milions d’euros) es podrien finalitzar amb el 4,5% del dèficit fiscal d’un any, ha detallat Puigcercós. I, afegeix, amb el 10% del dèficit fiscal de Catalunya, de tan sols un any, es podrien finançar el conjunt de les obres més significatives per part de l’estat i la Generalitat en matèria de transports i d’altres previstes fins al 2010 a Girona.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut