L’any 1931 els germans Nicolau de Barcelona van patentar aquest primer projector infantil de dibuixos animats amb el nom Cine NIC. Es tracta d’un aparell amb doble objectiu obturador que animava tires de pel·lícules en dos temps. Poc després, el nombre de patents es va extendre per molts països i empreses que van permetre que els nens poguessin veure films des de casa i, alhora, elaborar pel·lícules pròpies. Això va convertir el Cine NIC en un símbol ‘emblemàtic’ de les generacions de nens dels anys 30, 40 i 50 ‘a nivell mundial’, expressa Pons. Ara, amb motiu del Cartoon Forum, que se celebra a Girona del 19 al 22 de setembre, el Museu del Cinema de Girona ha recuperat aquestes joguines i les pel·lícules unint-les en l’exposició que porta per nom ‘El cinema, també un gran joguet’ i que s’inaugura aquest dilluns.
En l’exposició s’hi pot veure des del primer model de Cine NIC que va aparèixer i mostra l’evolució que va fer que l’aparell incorporés dos anys després un tocadiscs que narrava les pel·lícules o la posterior incorporació d’una pantalla per intentar competir amb les televisions que es van popularitzar a la majoria de les llars, tot i que finalment van ser les televisions les que van guanyar la batalla fent que el Cine NIC desaparegués. Un altre dels factors que van marcar la davallada d’aquesta joguina van ser l’aparició de noves joguines de plàstic que van tornar el Cine NIC ‘una joguina caduca’, ha explicat Pons.
La joia de la corona de l’exposició és, afirma Pons, la mostra de tres pel·lícules ‘gairebé inèdites’ de Cine NIC en català. De fet, la majoria dels films que els nens podien veure duien els intertítols en castellà, però des del 1936 al 1938, durant la Guerra Civil, la CNT va col·lectivitzar la fàbrica i va començar a fer pel·lícules amb els intertítols en català i amb un contingut ‘no tan infantil’ com era habitual. També destaquen per tenir ‘un dibuix més modern’. A la mostra, també s’hi poden veure films produïts al Estats Units que també destaquen pel dibuix que és ‘en format còmic’. Pons atribueix aquest fet a que als EEUU ‘sempre hi ha hagut més cultura de còmic i el Cine NIC també van fer-lo així’.
Pons també ha explicat com a anècdota que la majoria dels projectors que formen part del Museu del Cinema: col·lecció Tomàs Mallol es van adquirir en uns encants on un hereu de la família Nicolau se’ls venia després que la fàbrica del carrer Nou de la Rambla de Barcelona tanqués. Entre les peces, hi ha des del model original dels projectors a les adaptacions que es van fer com el ‘Cine NIC Sonors’ que incorpora el tocadiscs l’any 1933 i que narrava les pel·lícules al nens o el ‘NIC Televisión’ que duia instal·lada una pantalla. A l’exposició, es poden veure en diverses pantalles com es veien aquestes pel·lícules a les cases dels nens dels anys 30, 40 i 50.
47 projectors i 58 pel·lícules
L’exposició compta amb 47 projectors de cinema infantil i 58 pel·lícules per a aquests aparells i material gràfic i publicitari de marques que van produir aparells. També s’hi poden veure 13 patents i documents diversos relacionats amb l’empresa de la família Nicolau, Proyector NIC S.A, un audiovisual sonortizat que projecta quatre pel·lícules de ‘Cine NIC Sonoro’, un audiovisual que projecta tres pel·lícules de Cine NIC i dos audiovisuals informatius sobre els orígens del cinema d’animació i sobre el funcionament del Cine NIC.
