- Publicitat -
La CE ‘no pot interferir i dir als governs regionals o estatals com han d’ensenyar i organitzar el seu sistema educatiu’, aclareix Abbott. Brussel·les aposta pel ‘multilingüisme i la diversitat’, però reconeix que les competències són ‘100%’ dels Estats membres. No obstant, el 2007 l’informe d’un grup d’experts encarregat per Brussel·les va lloar el model català d’immersió lingüística i fins i tot va proposar estendre’l a altres països de la UE com a ‘bona pràctica’.
‘És de sentit comú que si parles més d’una llengua tens més possibilitats de trobar feina’, explica Abbott, alertant que la taxa d’atur juvenil a l’Estat és del 46% i que ‘els estudiants monolingües estan potencialment en desavantatge’. Precisament, el Govern i els partits catalans defensen la immersió lingüística per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, reduint les bosses de població monolingüe. També es reivindica com una eina d’ascensor social, perquè catalanoparlants i castellanoparlants tinguin les mateixes possibilitats al mercat laboral, per exemple per treballar a l’administració pública. Abott recorda que, en una cimera de caps d’Estat i de govern a Barcelona el 2002, la UE es va fixar l’objectiu que en acabar l’ensenyament obligatori els joves parlin ‘la seva llengua materna i dos altres idiomes’ europeus. ‘Si els aprenen quan són prou petits seran més capaços de parlar-les millor’, explica.
‘Quan donem suport a les llengües regionals i cooficials no només ho fem per la diversitat sinó perquè al món d’avui conèixer una única llengua no és suficient’, assegura Abbott. El català no és entre les 23 llengües oficials de la UE, tot i ser la novena més parlada, i Brussel·les recorda que és el govern espanyol qui ho ha de demanar.
La CE va negar el 2008 que la llengua castellana estigui discriminada a Catalunya i va assegurar no haver rebut mai cap queixa. L’aleshores eurocomissari de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va admetre després de visitar Barcelona que els castellanoparlants poden viure-hi amb ‘facilitat’ perquè els catalanoparlants canvien a la seva llengua ‘sense ni tan sols adonar-se’n’. Orban també va beneir la llei del cinema en català perquè ‘enriquirà l’oferta lingüística i cultural’.
Publicitat
