Entre la quarantena d’artistes que es pot veure en l’exposició destaquen Henri Meunier, William True, John Hassal i Théophile Alexandre Steinlen, entre altres. D’aquest últim artista s’exposa el seu famós gat negre ‘Tournée du Chat Noir’.
La quota catalana de l’exposició la componen artistes modernistes com ara Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Adrià Gual i Alexandre de Riquer. El conservador del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, Francesc Quílez, ha explicat avui que l’obra sobre paper és “un element fràgil que no es pot exposar gaire temps”.
És per aquesta raó que la majoria dels cartells que s’exposen mai s’havien mostrat al públic. Només va haver-hi un precedent en l’exposició de 1989 que va ser en el desaparegut Museu d’Art Modern de Barcelona, on es van exposar 30 de les obres que ara es concentren en les instal·lacions del MNAC.
L’exposició ‘El cartell modern’ fa un recorregut als orígens de la publicitat amb els cartells que van anunciar en centenars de carrers els nous productes de consum que oferia la Revolució Industrial. La importància d’aquests cartells, com ha comentat la directora del MNAC, Maria Teresa Ocaña, era l'”eclosió” d’una nova tècnica artística que va començar a publicitar objectes “que no eren de primera necessitat”, com ara la xocolata, les cigarretes o el cafè.
Els cartells que reuneix i ara exposa el Gabinet de Dibuixos i Gravats del museu procedeixen de dos col·leccionistes catalans que van viure la “cartelmania”, tal com l’ha anomenat Quílez, de finals del segle XIX i principis del XX (1890-1903), on va tenir lloc el període àlgid de l’estil modernista i l”art nouveau’.
Un d’aquests és Alexandre de Riquer, que col leccionava els cartells per l’afany artístic de conèixerla feina feta per artistes d’altres països i conèixer el nou llenguatge estètic que van crear. Quílez ha explicat que Riquer proclamava que l’art dels cartells suposava “el triomf de l’art del carrer” per estar a l’abast de tot el públic.
L’altre és Lluís Plandiura, que va iniciar la col·lecció de cartells perquè era un objecte cobejat que “recull l’ambiciós interès” que va donar el cartell en l’opinió publica catalana, segons Quílez, qui ha afegit que l’èxit d’aquests cartells modernistes, amb París com a referent mundial, era la seva temàtica “oberta sense opacitat” de la qual tothom podia entendre sense una formació artística prèvia.
A més dels cartells, a la sala s’han col·locat una sèrie de vitrines que mostren sobretot llibres, revistes i cartes, l’altra part fonamental d’aquesta època: l’intercanvi de cartells entre els col·leccionistes que va permetre crear col·leccions amb obres de tot el món i estendre l’estil modernista.
