Els fons de la Biblioteca del MNAC tracten d’història, arqueologia, museologia, conservació i restauració, així com l’art en totes les seves vessants. El 1907 va obrir al públic a l’antic arsenal del parc de la Ciutadella i va ser Josep Puig i Cadafalch qui es va encarregar personalment d’organitzar el primer fons de llibres.
Tot i que és un centre de consulta, pensat especialment per atendre les necessitats dels investigadors i dels tècnics del Museu, la Biblioteca del MNAC és de lliure accés. En un espai ampli, lluminós i tranquil, sota les pintures murals del pintor Joan Colom, la Biblioteca posa a l’abast de l’usuari una selecció d’uns 30.000 volums del fons general. Aquest espai compta amb 54 punts de lectura, que disposen de connexions per a portàtils, així com connexió a Internet Wi-Fi i sis terminals PC que permeten accedir al catàleg en línia de la Biblioteca, a bases de dades i a Internet. Gràcies a un conveni signat amb Fundación Telefónica, més de la meitat del catàleg de la Biblioteca està ja informatitzat.
Al llarg de la seva història, al petit fons de llibres que constituïa la biblioteca original s’hi han anat incorporant altres fons importants a través d’adquisicions, de donacions i de llegats. Així, l’any 1921 la Junta va adquirir part de la biblioteca Alexandre de Riquer; el 1922, un lot de llibres procedent de l’Abadia de Montserrat, i, després de la Segona Guerra Mundial, a Londres, un important nombre de llibres estrangers, la majoria anteriors a 1850.
Pel que fa a les diverses donacions, destaca la de Lluís Masriera, l’any 1932, i la d’Eduard Toda, el 1933. Els llegats de Rosend Partagàs, l’any 1948, i el d’Apel•les Mestres, el 1953, completen temes i col·leccions.
Alguns tresors
La Biblioteca del MNAC conté peces valuoses: llibres d’artista, manuscrits d’artistes i teòrics de l”art catalans dels segles XIX i XX, enquadernacions que provenen, principalment, dels llegats Toda, Riquer i Marçal de Carvajal, i uns 2.000 volums sobre diverses matèries, editats abans de l’any 1850, entre els quals destaquen alguns incunables, com l’anomenada ‘Crònica de Nuremberg’, de 1493, o una història sobre l’Imperi romà de Flavio Biondo, de 1484.
Al costat d’aquestes obres, el fons de revistes del període modernista, del noucentista i de les avantguardes és una joia bibliogràfica.
Una secció d’especial interès és la que guarda des de l’any 1913 els catàlegs de mà de les exposicions celebrades en galeries d’art de Barcelona, Catalunya, Espanya i algunes de l’estranger, que són una important font d’informació sobre nombrosos artistes. Aquesta singular secció de la Biblioteca va néixer a partir d’uns anuncis fets a la ‘Pàgina Artística de La Veu de Catalunya’. En aquests anuncis es feia una crida al públic perquè tothom portés a la que aleshores s’anomenava Biblioteca Pública Especial d’Art ‘dos papers’ de totes les exposicions d’art a les quals assistia.
La Biblioteca compta també amb un arxiu de premsa, una curiosa hemeroteca, que conserva notícies d’interès artístic publicades a la premsa diària de Barcelona des de fa un segle.
Una biblioteca viatgera
Tot i que la història de la Biblioteca es remunta a l’entorn de l’organització de l’Exposició Universal de 1888, és el 1907 quan la Junta de Museus de Barcelona crea la Comissió Especial de la Biblioteca, fet que li dóna un gran impuls, tant pel que fa a la dotació de fons, com al servei dels museus barcelonins i al públic general.
Els esforços que polítics i personalitats del món de la cultura, com Josep Puig i Cadafalch, Lluís Nicolau d’Oliver, Jaume Bofill i Mates, Joaquim Folch i Torres i Joan Ainaud de Lasarte, van dedicar a la creació dels museus i les col·leccions públiques barcelonines, es van concretar amb la consolidació de la Biblioteca com a centre de referència per l’estudi de l’art català.
L’any 1926 la Biblioteca emprèn un llarg pelegrinatge: de l’antic arsenal del Parc de la Ciutadella al Palau del Governador, després al Palau Nacional, al Poble Espanyol i a Olot, durant la Guerra Civil espanyola. El 1945, d’Olot torna al Parc de la Ciutadella, a la seu del Museu d’Art Modern. El 1987, la reinstal·lació del Parlament de Catalunya al Palau de la Ciutadella, propicia un nou trasllat cap a la Casa de la Caritat, que és seguit, el 1991, per un altre al convent de Sant Agustí, ubicació que ocupa fins a finals del 2004, quan definitivament s’instal·la a l’espai actual, al MNAC.
Amb la creació del MNAC, l’any 1990, la Biblioteca es va considerar una peça clau que es va incloure, juntament amb les col·leccions d’art, en el nou projecte museístic.
