Segons el ministre francès, la demana és massa alta actualment per l’oferta existent, ja que ‘països com Xina’ estan augmentat el seu consum de proteïna animal. Per tant, els productes ramaders es mantindran amb preus a l’alça de manera perllongada. En el cas de la llet, ha vaticinat també un preu alt en el futur, però no tant com en el cas dels productes d’origen animal, ja que la llet, ha dit, és més ‘volàtil’. El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, també creu que els preus seguiran alts, i ha recordat que es tracta d’un sector, l’agrícola, que ara ha viscut un augment ràpid de preus però que, comparat amb altres sectors, en els darrers vint anys s’ha mantingut bastant.
Barnier ha assenyalat que cal fer front a la crisi alimentària que es viu en l’actualitat i a l’escalfament global amb noves eines a l’agricultura. Cal ‘produir més i millor’, i destinar recursos a la investigació, perquè en l’entorn actual l’aigua cada cop serà un bé més escàs i caldrà desenvolupar a Europa formes de conrear amb unes temperatures més altes i menys recursos hídrics.
Per fer front a l’especulació en el sector agrícola per part de sectors com l’energètic amb l’explosió dels biocombustibles, Barnier ha destacat la necessita de ‘regles’, d’una governança conjunta entre tots els països en l’agricultura, i de crear un ‘espai’ per debatre sobre quins conreus i en quina quantitat poden ser destinats als biocarburants i quins s’han de reservar per al consum alimentari.
En aquest sentit, ha dit que ‘cal donar prioritat a l’alimentació’, tal i com ‘es fa a Europa’, on s’ha decidit, segons Barnier, que en l’horitzó 2010 la producció destinada a biocombustibles sigui del 7% del total de la terra de conreu, i que el restant 93% es destini a consum humà. Pel mandatari francès, es tracta d’una política ‘raonable’, que dóna bastant prioritat a l’alimentació, ‘no com és el cas d’altres països, com Brasil o els Estats Units’, on no es fan aquest tipus de reparticions.
Llena ha assenyalat que no es pot ‘simplificar’ el problema i creure que la crisi alimentària ha sobrevingut per l’especulació, sinó que hi ha altres factors, com el creixement de la població mundial i l’augment del consum de certs productes entre els països emergents. El problema ‘és un desajust greu entre l’oferta i la demanda’.
Per poder sobreviure en aquest nou marc global i fer front als reptes de la mundialització, Barnier considera que els països euromediterranis han de ‘mutualitzar’ la seva política agrícola, en un sentit semblant al que ja ho han fet els països que conformen la Unió Europea. Sense aquest treball conjunt, cap país per sí sol pot fer front a la situació actual, ha assenyalat.
