Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

El ministeri de Cultura inverteix a Catalunya quatre cops menys que a Madrid

Catalunya torna a veure’s menystinguda per part del govern espanyol. Això és desprèn del nou Informe Anual sobre l’estat de la Cultura 2010 (pdf) presentat aquest dilluns pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) on s’hi reflexa les inversions del ministeri de Cultura durant el període 2003-2008. Ignasi Guardans, president del consell, ha advertit que l’informe té xifres ‘aclaparadores’ que demostren la diferència d’inversions entre les institucions de Catalunya i Madrid. Així, l’informe mostra que el ministeri va invertir l’any 2008 quatre cops més amb la Fundación del Teatro Lírico que amb Gran Teatre del Liceu. El mateix passa amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb una subvenció de 4,11 milions euros mentre que el Museo del Prado va rebre 33,89 milions. Guardans ha declarat que la inversió de l’estat en Cultura a Catalunya és ‘enormement erràtica’. Malgrat els desajustos, l’informe demostra el bon nivell de la cultura catalana, on el sector Audiovisual i el de Llibres i Edició són capdavanters a l’Estat espanyol.

Redacció
Redacció 30/06/2010

L’Informe Anual sobre l’estat de la Cultura 2010 (pdf) del CoNCA té com a objectiu fer una radiografia de la situació actual a fi d’extreure un diagnòstic independent de l’estat general de la cultura i les arts a Catalunya. S’ha convertit, així, en el primer text que fa un diagnòstic general de la cultura i les arts i, a més, analitza l’estat sectorial d’alguns àmbits artístics i culturals amb l’objectiu de fer-ne una anàlisi diferencial per apuntar línies d’actuació.

El text presentat aquest dilluns treu a la llum informacions fins ara desconegudes que demostren la situació cultural de Catalunya respecte a altres comunitats de l’estat. D’aquesta manera es veu com Madrid guanya la partida de les subvencions d’una forma incontestable. Segons l’informe del consell, Catalunya rep des de l’any 2006 entre un 9,5% i un 14% del total de subvencions del ministeri de cultura mentre que Madrid ho fa al voltant del 30% al 44%. El text informa també sobre la despesa cultural per habitant que realitza el govern espanyol. Cada ciutadà català rep 7,61 euros, quatre vegades menys que els de Madrid, que arriben fins als 28,8 euros  doblant d’aquesta manera la mitjana espanyola que es situa en els 12,75 euros. En l’informe també s’especifica que la inversió de l’Instituto Cervantes és superior a la que rep Catalunya en un any.  El president del consell, Francesc Guardans, tot i declarar que no es pot caure en ‘victimismes ni reivindicacions permanents’ s’ha lamentat del fort desequilibri en inversions,  alhora que l’ha qualificat de ‘enormement erràtic’.

Bona salut cultural

Malgrat la forta imparcialitat de subvencions,  l’informe mostra que el sector Audiovisual català concentra el 40% de la producció cinematogràfica de l’estat espanyol tot i que demana que les ajudes es centrin més en el guionatge i la investigació. També és capdavanter el sector del Llibre i l’Edició encara que pateix una greu manca de visibilitat social del paper del creador literari o escriptor. Guardans ha destacat el creixent nombre de traduccions a altres llengües i una millora de posicions en el valor i coneixement de la literatura catalana a l’exterior, sobretot gràcies al treball de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull. Pel que fa al Teatre, les dades objectives demostren una bona salut del sector, però pateix un desequilibri territorial i una greu fragmentació o regionalització de l’àmbit català. Així mateix, tot i que disposa de centres de formació d’alt nivell hi ha una escassa reflexió crítica i poc assaig dedicat a les arts escèniques.

El text té present també altres disciplines com la dansa, la fotografies o les arts visuals de qui exposa que està atomitzat i mancat de plataformes de circulació i difusió. La presència internacional de l’art català no té el relleu que es mereix i li caldria un esdeveniment important, com una festival o biennal, per ressituar el mapa de les arts visuals catalanes.