Candidata o tertuliana?
L’ascens d’Ada Colau, com el del líder de Podemos, ha estat meteòric des de que va començar a aparèixer a les tertúlies televisives dels canals espanyols com a representant de la PAH, fins ara que gràcies a aquest trampolí ha saltat al món de la política. La proposta que fa la candidatura, de ser identificada pel rostre de la cara mediàtica de les tertúlies (de fet, és l’origen i el motiu de la creació d’aquesta candidatura, tal i com ha denunciat reiteradament la CUP), és un menysteniment a la intel·ligència de la gent.
El més preocupant de la tàctica de la política nouvinguda és que un partit que s’omple la boca de venir dels moviments socials com Barcelona en Comú utilitzi com a símbol identificador la imatge d’Ada Colau, com si del messies redemptor es tractés.
Fomentar el culte a la personalitat
De l’elector, doncs, només s’espera que relacioni el personatge de que apareix als programes de la tele amb la cara de la llista en el moment de triar el vot, a les cabines dels col·legis electorals, i no pas pel programa electoral o les propostes que tinguin. D’aquí que les propostes de la candidatura vagin a l’extrem (com ara els atacs a esdeveniments de vital importància per Barcelona com el Mobile World Congress), o el no posicionament clar en temes que els són espinosos com la independència.
Representar Barcelona en Comú amb la imatge de Colau és fomentar el culte a la personalitat per treure rendiment electoral, i és una operació clarament contrària als valors dels moviments socials que la mediàtica líder televisiva diu recolzar.
