Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

El Marquès de Tarradellas

Ahir se celebraven 30 anys del famòs ‘ja sóc aquí’ del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas i Joan. Des de directe!cat no volem entrar a […]

Redacció
Redacció 24/10/2007

Ahir se celebraven 30 anys del famòs ‘ja sóc aquí’ del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas i Joan. Des de directe!cat no volem entrar a valorar la tasca d’aquest ex-president, que va haver de viure un dels moments més difícils de la Catalunya contemporània. Avui volem parlar de Josep Tarradellas i Macià, fill de del Tarradellas que tots els catalans coneixem.

L’any 1986, el Rei d’Espanya va concedir el títol de marquès a Josep Tarradellas pare. El títol era de caire benèfic va ser entregat ‘pels serveis prestats’ i per l’esforç que va fer Tarradellas en reinstaurar de nou la Generalitat de Catalunya, de la mateixa manera que també va rebre en el seu moment Adolfo Suárez, per haver estat el líder visible de la instauració de la democràcia espanyola. Ara bé, a pesar de la possessió d’aquest títol, Josep Tarradellas mai el va usar públicament durant els 2 anys que el va tenir, fins a la seva mort, l’any 1988.

Però el seu fill Josep Tarradellas i Macià, que actualment viu a Laussane (Suïssa), va decidir de rehabilitar aquest títol el 2003. Tarradellas, va iniciar els tràmits 2 anys enrere, cap al 2001, assessorat per l’Institut d’Estudis Nobiliaris, una secció de la Fundació Castells Culturals de Catalunya que té com a finalitat promoure l’elaboració i realització de projectes d’investigació i d’estudi sobre la noblesa catalana. El procès de rehabilitació del títol incloïa finalment una audiència al rei per agrair la rehabilitació.

Finalment, no va arribar a trascendir l’aprovació d’aquest títol nobiliari a la premsa, malgrat que els assessors de Tarradellas asseguraven que la publicació de la rehabilitació del títol al BOE es podria formalitzar en dues o tres setmanes.

Des de directe!cat ens agradaria saber com va acabar finalment tot aquest afer i ens preguntem com pot ésser que el fill d’aquell que un dia va cridar ‘Ja sóc aquí…‘ des del balcó d’una Generalitat de Catalunya recuperada des de l’exili pretengui aprofitar-se d’un títol que el seu pare mai va voler usar per dignitat.