Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu

El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l’acte del casament en català. Aquest s’hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l’actuació d’aquest jutge podria constituir una “falta greu de desconsideració cap als ciutadans”.

Redacció
Redacció 01/06/2007

A la primavera de l’any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l’esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l’actuació d’aquest jutge podria constituir una “falta greu de desconsideració cap als ciutadans”. D’aquesta manera, Comas d’Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d’arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.

Montserrat Comas entén que l’actitud del jutge “no es justifica” i que aquesta podria “comportar una desconsideració cap als drets del justiciables” cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que “el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana”. Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, “els drets lingüístics dels quals ha de garantir”.

Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.