En concret, el primer capítol hauria de ser fiscal, amb la cessió del 100% dels tributs, els aspectes sobre capacitat normativa i gestió tributària, és a dir, la competència de la Generalitat per recaptar els tributs. El segon apartat seria financer i serviria per establir els criteris del càlcul de la quota de compensació a l’Estat per la despesa que fa a compte de la població catalana, incloent també si cal el que s’hauria d’aportar en concepte de solidaritat interterritorial. L’últim capítol establiria el mètode de revisió del model i en quins terminis.
Homs ha constatat que després de 30 anys de democràcia a Espanya, no s’han complert les expectatives de Catalunya, i ja el mateix Ramon Trias Fargas admetia que els catalans no es podien refiar dels espanyols en matèria de finançament. El també secretari general de Presidència ha comparat les paraules de llavors de Trias Fargas amb la situació actual, amb un govern espanyol que no s’avé a complir amb l’acord de finançament pactat amb l’anterior executiu català. Després de trenta anys, ha dit, ‘estem pràcticament en el mateix punt’, ha lamentat. Per això, ha considerat que l’actual generació té l’obligació de plantejar les coses d’una forma diferent, i aquí és on entra la proposta del pacte fiscal, que el Govern creu que pot unir la majoria de la població catalana.
Sortir de la LOFCA, un pas necessari
El portaveu del Govern ha considerat ‘necessari’ sortir de la LOFCA i construir un ‘règim singular’ sobre la base de l’article 5 de l’Estatut, els dels drets històrics de Catalunya, i també sobre el convenciment polític que expressava Trias Fargas. ‘Els catalans no ens fiem de l’Estat en aquesta matèria’, ha constatat.
I és que Homs ha recordat que hi ha hagut ‘molts intents i de tots colors’ per articular un model de finançament beneficiós per a Catalunya, però Espanya ‘mai ha complert’. Ha argumentat que es tracta d’una aposta ‘jurídicament possible’, que la Constitució la preveu i que altres comunitats hi són. ‘I a més, tal com diu Mas-Colell, a Espanya no li passarà res greu econòmicament parlant’, ha afegit.
Agraïment a ERC
En aquest punt, ha fet un agraïment públic a la iniciativa parlamentària d’ERC, que va presentar una moció on va mostrar la seva predisposició per unir forces de cara al plantejament del pacte fiscal a Madrid. L’estudi del concert econòmic és un dels tres eixos de treball de l’actual Govern, segons ha explicat Homs, que ha situat la crisi i l’estabilització de les finances com els altres dos grans focus. En el primer apartat, ha destacat el fre que suposa per a les empreses l’excessiva burocràcia actual. Les normes, ha dit, ‘lluny de ser una garantia pels administrats, s’han convertit en una autèntica font d’inseguretat’.
Estat del benestar i autogovern
Pel que fa a l’estabilització de les finances, ha subratllat que a cap govern li agrada haver de retallar, però aquest ho haurà de fer, i per fer-ho ha de prioritzar bé. Ha considerat legítim i lògic que tots els col·lectius demanin que no hi hagi tisora en les seves àrees, però ha defensat com a dues prioritats el manteniment de l’Estat del benestar i la defensa de l’autogovern. En aquest sentit, i pel que fa les retallades en concret, ha indicat que tot el que fa referència al tronc de l’Estat del benestar ‘s’ha d’enfocar diferent’, i el mateix passa amb el món audiovisual i comunicatiu en català. Perquè retallades ‘n’hi haurà per tot arreu, però no de forma lineal’.
