Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Catalunya contra la mosca negra

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla d’actuació contra la mosca negra amb l’objectiu d’implantar mesures efectives per combatre la plaga d’aquest simúlid que afecta les Terres de l’Ebre, el Segrià, i el Gironès. El pla pretén prevenir i minimitzar els efectes de l’insecte lluitant directament contra les seves larves i informant la població, i està basat en un estudi elaborat l’any passat per conèixer la biologia de la mosca negra i determinar-ne les mesures més eficaces per combatre la plaga. En total, el Govern invertirà 455.000 euros en l’aplicació d’aquest pla a les tres zones del país afectades: les Terres de l’Ebre, el Segrià, i el Gironès. directe!cat us explica que heu de fer per prevenir-ne els atacs o com actuar si s’ha rebut una picada.

Redacció
Redacció 27/06/2007

El Pla, que s’ha aprovat a proposta dels consellers d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, i de Política Territorial i Obres Públiques; s’aplicarà a les comarques de les Terres de l’Ebre, el Segrià i el tram urbà del riu Ter al seu pas pel Gironès, zones amb un elevat nombre de persones afectades des de l’any 1993 i especialment l’any 2006.

Concretament, el Pla pretén lluitar directament contra les larves de l’insecte amb productes biològics (Bacillus thuringuiensis), conegut com BTI i que ja s’està aplicant al riu Ebre; i no contra els adults, que tenen un menor impacte ambiental.

Així mateix, contempla la implantació de mesures per evitar l’hàbitat de les larves, i posa èmfasi en informar a la població per prevenir i minimitzar els atacs d’aquests insectes, que el 2006 van afectar un gran nombre de persones.

El Pla es basa en les conclusions d’un estudi elaborat l’any 2006 pels departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Medi Ambient i Habitatge, Salut, Política Territorial i Obres Públiques, així com l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics (UEA-IRTA), i el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), per conèixer la biologia de la mosca negra i determinar-ne les mesures de lluita més eficaces. Aquest estudi posa de manifest que la lluita contra aquest insecte ha de tenir en compte mesures preventives i d’informació a la població, mesures per combatre l’espècie, i mesures per reduir l’hàbitat de les larves.

Així doncs, el Govern considera essencial continuar amb les mesures de lluita realitzades durant l’any 2006 i establir un Pla d’actuació per a l’any 2007, així com establir el finançament necessari per fer-lo efectiu. El Pla contra la mosca negra comptarà amb un finançament de 455.000 euros. Aquests fons aniran a càrrec dels pressupostos per a l’any 2007 dels departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, de Salut i de Política Territorial i Obres Públiques. En concret, cadascun d’ells assumirà 113.750 euros.

Si bé la competència en aquest tema queda establerta per al Departament de Salut, durant enguany les actuacions a dur a terme seran coordinades des del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

La mosca negra (Simulium spp)

1- Què és, com és?

És un insecte volador de l’ordre dels dípters, i de la família dels simúlids. És de mida petita, que oscil·la entre 3 i 6 mm, de color fosc (negre-gris), el cos ple de pèls curts, les antenes i les potes curtes i les ales més grans. Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Simulium intermedium i Simulium ornatum .

2- El seu hàbitat

L’hàbitat preferit dels adults és al voltant de vegetació propera a rius i torrents. La posta d’ous i el desenvolupament de les larves es dóna a l’aigua, en cursos ràpids (aigües ben oxigenades) i relativament netes (amb presència, però, de suficient matèria orgànica), o en la vegetació de la vora o substrats submergits. Rarament entren als interiors d’edificis, excepte en el cas que esdevinguin una plaga.

3- El seu comportament

Tenen activitat diürna. Moltes espècies són picadores sobre humans. Com la resta d’insectes hematòfags, les femelles necessiten la sang per poder fer la posta d’ous. Tenen un radi d’acció gran (de 12 a 20 km des d’on crien, poden arribar fins als 50 km). Bàsicament presents només en els mesos càlids de l’any. Poden arribar a generar una plaga, és a dir, que el nombre d’individus adults és tan gran que produeix molèsties o problemes de salut a les persones

4- Repercussions per a la salut

Les femelles són molt agressives, i produeixen unes picades doloroses. Piquen durant el dia, generalment fora dels edificis. La seva picada es caracteritza per un punt central vermell i una inflamació destacable, normalment sagnant. En persones més sensibles es pot produir una forta pruïja local i un edema. En països tropicals son vectors de l’oncocercosi i la filariosi. Ni a Catalunya ni a Europa s’ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia.

5- Com prevenir-ne la presència

Atesa la necessitat de les larves de disposar de matèria orgànica en el seu medi per alimentar-se, la millor manera de prevenir la proliferació d’aquests insectes i l’aparició d’una plaga és evitant la contaminació dels rius, rierols, torrents o altres sistemes exteriors per on circuli aigua amb bona oxigenació.

6- Què podem fer davant la seva presència

Quan apareix una plaga de simúlids cal establir un programa de control. Aquest programa es basa en el control de les larves. Actualment el sistema més utilitzat arreu del món per la seva eficàcia i seguretat per a la salut pública és el sistema de lluita biològica amb l’aplicació d’espores de bacteris del gènere Bacillus , les quals produeixen la mortalitat de les larves i són en canvi inofensives per a l’home i per a animals aquàtics.

7- Com prevenir-ne les picades

Si heu de sortir al vostre jardí o terrassa porteu roba de colors clars, màniga llarga i pantalons llargs, així com mitjons per evitar les picades. Limiteu les activitats a l’exterior al màxim.

Si tot i així us piquen, podeu utilitzar repel·lents. Limiteu-ne l’ús a les activitats que hagueu de fer a l’exterior. Mireu d’evitar aquest tipus de repel·lents en nens molt petits. No poseu el repel·lent a les mans del nen, ja que aquest es pot portar les mans a la boca o als ulls. En general, no l’apliqueu a la cara i quan entreu a casa netegeu bé, amb aigua i sabó, la pell i la roba que hi hagi estat en contacte, ja que se n’ha d’evitar l’exposició continuada. Si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre metge.

8- Què podem fer davant les picades

Renteu-vos i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic, en cas de persistència de les molèsties consulteu el vostre metge.