També es pregunta si ara haurà de fer ‘cursos de català als seus treballadors’ i es pregunta si ‘els que volen a Galícia o el País Basc també voldran que ens dirigim a ells en gallec o en basc?’, ‘és que ja no parlen en castellà?’, afegeix. L’editorial, a més, va acompanyada d’una vinyeta que exclama, en un alemany castís, ‘si vinguessin a Baviera els catalans aquests haurien de parlar el bàvar, maleït sia!’.
El conseller de la Presidència, que aquest divendres ha parlat com a portaveu de l’executiu balear, Albert Moragues, ha afegit que ara la reunió que mantindran el president Antich amb la direcció d’Air Berlin, que encara no té data, servirà per aclarir ‘aquest malentès’, ja que ‘el govern només intenta defensar l’ús normal del català en tots els àmbits’ i, en cap cas, ha dit ‘pretendre imposar cap llengua per sobre de l’alemany’, que és l’idioma d’origen d’aquesta empresa.
Malgrat tot, el govern balear ha comunicat que no demanaran cap rectificació pública a Air Berlin ‘perquè en aquest territori no volem conflictes lingüístics’. Ara esperen que en la trobada entre Antich i Air Berlin es podrà resoldre aquesta qüestió i també voldrien, ha assenyalat Moragues, ‘tenir una resposta voluntària positiva’ per part d’aquesta companyia perquè, finalment, accepti utilitzar també el català com a llengua de comunicació entre els seus clients.
El desencadenant de totes aquestes apreciacions ha estat la carta que el Govern balear va enviar el mes passat a Air Berlin, i a set companyies aèries més que també transporten molts viatgers dels Països Catalans, oferint-los la seva col·laboració perquè introduissin el català com a llengua de comunicació amb els seus clients.
La directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, ha explicat que han quedat ‘molt sorpresos amb aquesta reacció d’Air Berlin’ ja que la carta que els van enviar ‘era del tot innòcua, i tenia un to aboslutament constructiu i positiu. No parlava de lleis ni de sancions i únicament tractava d’oferir-los la seva col·laboració perquè els clients de la companyia se sentissin que volaven en una empresa que els era més propera’.
