El cap de govern en funcions d’Andorra, Albert Pintat, que no preveu presentar-se a la reelecció durant les eleccions que tindran lloc el pròxim mes d’abril, ha explicat a l’ACN com veu la situació d’ús del català al Principat. Segons Pintat, quan una família immigrant arriba a Andorra, si té un infant que té pocs mesos de vida, aquest s’integrarà i parlarà català com la resta de ciutadans autòctons, però si en canvi, en aquesta família hi ha infants que tenen deu o més anys, ja no hi ha manera que s’acabin integrant i aquestes persones tota la vida tindran com a llengua d’ús habitual la dels seus pares.
Pintat assegura que aquesta circumstància passa sobretot amb els prop de 13.000 portuguesos que resideixen al país, tot i que actualment entren i surten constantment perquè és un sector molt vinculat a la construcció i actualment la crisi ha fet caure en picat l’oferta de llocs de treball en aquest àmbit.
A l’hora d’impulsar algun tipus de política per fomentar l’ús del català al principat andorrà, Pintat apunta que de polítiques simpàtiques se’n poden fer poquíssimes ‘perquè no és la nostra tradició’.
Respecte a la immigració que està marxant del país a causa de la crisi econòmica, Pintat apunta que s’ha constatat un augment de xifres en aquest sentit tot i que assegura que molts dels que han marxat han acabat tornant per les garanties que donen les xarxes socials andorranes en detriment de les dels països d’origen.
D’altra banda i respecte als acords que va signar el govern andorrà per entrar a formar part de la Fundació Ramon Llull, Albert Pintat ho justifica pel fet d’intentar trobar des del principi una ‘visibilitat molt clara’ de la catalanitat andorrana. En aquest sentit, apunta que una altra fórmula per demostrar això va ser negociar amb l’editorial Planeta el fet d’acollir el Premi Ramon Llull, ‘que és el premi més important en llengua catalana’.
Pintat considera molt important la tasca que porta a terme la Fundació Ramon Llull per a la promoció de la llengua i cultura catalanes en tant que es troben en una situació minoritària. En aquest sentit, insisteix que a Andorra, com a petit estat, sempre s’emmirallen amb els estats nòrdics, perquè el seu model demostra un gran nacionalisme lingüístic però al mateix temps ‘són uns grans pràctics’, és a dir, que la seva llengua es protegida i estimada, però se la guarden per ells esdevenint molt oberts amb altres llengües com l’anglès i la dels seus veïns.
Per aquest motiu, Pintat justifica que quan se’ls va atorgar l’organització del Premi Ramon Llull, van demanar que la publicació que en sortís guanyadora cada edició, es publiqués també a posteriori en les altres dues llengües incloses en l’ensenyança andorrana: el francès i el castellà. Pintat conclou que Andorra té una funció de ‘cruïlla cultural’ i que volen insistir en aquesta qüestió.
