Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

El fracàs de la via autonomista i els incompliments de l’Estatut, a les primeres ponències polítiques del Tercer Congrés Catalanista

Ja s’han publicat les primeres ponències polítiques del Tercer Congrés Catalanista. Ja es pot accedir al text d’Hèctor López Bofill ‘La via morta de l’autonomia‘ així com ‘Incompliments dels estatuts de 1979 i 2006‘ d’Agustí Bassols i Antoni Castella. López Bofill constata que ‘el camí de l’autonomia només ha portat Catalunya ‘a l’empobriment, el col·lapse social, l’assimilació nacional espanyola i a unes institucions que ostenten més un poder virtual que real’. Bassols i Castella, al seu torn, destaquen l’excessiva litigiositat que ha afectat l’exercici de les competències estatutàries i conclouen que ‘així, Catalunya ja no pot continuar en el si de l’Estat espanyol’.

Redacció
Redacció 16/03/2009

La via morta de l’autonomia

López Bofill afirma, ja en la introducció de la seva ponència que ‘després de trenta anys d’establiment d’un règim d’autonomia com a marc d’organització política per a Catalunya el balanç és extraordinàriament pobre en termes d’autogovern, de capacitat de decisió, de recursos financers i de reconeixement nacional.’ El ponent remarca que ‘la idea que Catalunya té competència exclusiva en les matèries que es fixen en l’Estatut (primer a l’Estatut de 1979 i en l’actualitat en l’Estatut de 2006) queda desvirtuada per la constant invasió de l’Estat’ i que ‘fins i tot, en casos en què el Tribunal Constitucional va censurar l’Estat per entendre que havia vulnerat competències de la Generalitat, el govern central ha desconegut els mandats de la jurisprudència constitucional’. En matèria de finançament, López Bofill és contundent: ‘El resultat final de trenta anys d’autogovern és un dèficit fiscal, reconegut per l’Estat per l’any 2005, de 15 mil milions d’euros, i en realitat de més de 20.000 milions d’euros anuals.’

Incompliments dels estatuts de 1979 i 2006

Agustí M. Bassols i Parés, jurista i exconseller de Justícia del Govern de Catalunya, i Antoni Castella i Riera, jurista també i exdirector general del Departament de Justícia del Govern de Catalunya han abordat els incompliments dels estatuts de 1979 i 2006. Els ponents destaquen l’elevada litigiositat que ha afectat l’exercici de les competències estatutàries i que xifren en 311 procediments davant el Tribunal Constitucional. Analitzen també diverses vies que l’Estat ha posat en pràctica per menystenir les competències estatutàries. Recorden que ‘no obstant els quasi 27 anys de vigència de l’expressat Estatut, un cop derogat, ha deixat pendents de traspàs una elevada xifra de serveis, béns, actes i drets’. D’aquests traspassos, i tenint en compte les restriccions que imposa una ponència, es limiten a comentar-ne una desena que afecten diverses matèries. Respecte de l’Estatut de 2006, assenyalen els únics vuit que se n’han efectuat i els contraposen als incompliments encara vigents en matèries com justícia, treball, cultura, educació, transports i finançament.

El Tercer Congrés Catalanista

L’activitat del Tercer Congrés Catalanista va començar al desembre, partint del Primer Congrés Catalanista, i es preveu que finalitzi a la tardor amb la presentació de les seves conclusions al Parlament de Catalunya. Tal com afirmen al seu web volen ‘revisar les pautes existents per, posteriorment, proposar alternatives i respostes’ tot plegat en assumptes que giren al voltant de la ‘unitat, transversalitat, joventut, terres de parla catalana, Europa, societat i valors, cultura i llengua, economia i innovació, territori i medi ambient, immigració, el dret a decidir i actualització’.

En el marca del Congrés s’han organitzat diferents sessions de treball amb ponències de personalitats del catalanisme polític i la participació de figures tant importants com Heribert Barrera, Pascual Maragall, Jordi Pujol i Joan Rigol. El Tercer Congrés Catalanista vol provocar una reflexió en profunditat per plantejar cap a on ha d’anar la societat catalana