Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

El fiscal manté la petició de presó de cinc anys i mig per l’exconseller Farreras

|

- Publicitat -

Aquests estudis tenien un cost de 7.680.000 pessetes, uns 46.157 euros, i suposadament van ser plagiats d’altres llibres i documents. Com els dos dirigents van signar aquesta autorització l’acusació considera que van cometre un delicte i que Lorenzo Acuña va cooperar. Tot i aquests indicis de desviació de fons públics encara que no se sap el seu destí. La Fiscalia Superior de Catalunya reclama cinc anys i mig de presó pels dos responsables de la Conselleria i tres anys i mig de presó per Lorenzo Acuña, ja que li aplica l’atenuant de reparació de dany en consignar al jutjat uns 46.000 euros per cobrir una suposada indemnització si finalment hi hagués condemna.

La Generalitat de Catalunya, que actua com acusació particular, ha retirat els delictes de frau i negociació prohibida a funcionari pels tres acusats i ha demanat que se’ls apliqui l’atenuant de reparació del dany ja que han consignat quantitats econòmiques similars a les que es demana. Ara ha rebaixat de sis anys a un any i nou mesos de presó per Ignasi Farreras i Josep Maria Servitje pels delictes de malversació, prevaricació, i falsedat en document oficial, i un any i un mes de presó per Acuña.

Publicitat

El fiscal manté les acusacions contra l’empresari i els exalts càrrecs de la Conselleria tot i que els testimonis que han declarat aquests dimecres no han deixat clara la participació de Farreras i Servitje en aquesta desviació de diner públic. A més, la Guàrdia Civil que va investigar el cas no va poder determinar que diners de les empreses Socesca i Gestumer van anar a parar a les butxaques dels responsables de Treball, i només ha quedat clar que els vuit estudis eren plagiats, tal com han dit diverses treballadores d’Acuña, i com ell mateix va reconèixer.

En la sessió d’aquest dimecres a la tarda, dues treballadores de la Fundació-Empresa Catalunya-Europa-Amèrica (Fecea), també gestionada per Victor Manuel Lorenzo Acuña, han reconegut haver fet informes per encàrrec d’aquest acusat sobre dret laboral quan no eren expertes ni tenien formació en aquest sentit. Les testimonis han explicat que després dels encàrrecs per fer els informes agafaven llibres de la mateixa seu o d’una biblioteca per elaborar-los i que moltes vegades es limitaven a traduir textos del castellà al català.

Un cop es feien aquests estudis se’ls entregaven al processat sense saber perquè es destinaven. Una de les testimonis han explicat que es passaven hores a la biblioteca preguntant als professionals que hi treballaven. A més han dit que Acuña no els feia cap correcció i només volien ‘que estiguessin en català’. Aquesta testimoni Rosa F., ha dit que els estudis fraudulents que li han ensenyat en el judici podrien ser els que va fer però no li quadra la tapa. Una altra de les testimonis Rosa L. ha reconegut un d’aquests informes falsos que va fer com demostra el una factura amb el mateix títol. Totes dues testimonis han dit que no coneixien a Ignasi Farreras i Josep Maria Servitje.

Les acusacions consideren que la tramitació dels expedients va ser irregular, a la vegada que s’ha constatat que alguns dels vuit informes eren plagis o còpies literals d’altres publicacions ja existents al mercat, mentre que d’altres contenien generalitats. Part dels diners suposadament malversats provenien dels programes del Fons Social Europeu, tot i que no se sap la destinació final dels diners.

També es destaca que les empreses adjudicatàries no tenien capacitat per fer els estudis i que aquests tampoc responien a necessitats reals de la Conselleria. El fiscal demanen que els principals condemnats indemnitzin amb un 46.157 euros al Departament de Treball.

En concret el fiscal destaca que els dos màxims responsables de Treball, aprofitant el seus càrrecs, van ‘concertar’ els estudis amb l’altre acusat per aconseguir una distracció de diner públic del pressupost del Departament. Aquests estudis anaven sobre dret laboral i eren ‘còpies’ de publicacions anteriors sense bibliografia ni ‘referències a la normativa laboral derogada o incorrecta’. També es considera que aquest pagament pels estudis es feia per desviar fons, i no per les necessitats del Departament, i que es van inventar empreses per simular un concurs públic tot i que l’adjudicació era del conseller.

Aquest judici és similar a l’anomenat ‘Cas Turisme’ que va acabar amb la condemna de deu persones relacionades amb Unió Democràtica de Catalunya i el Consorci Turisme de Catalunya quan el dirigia Joan Cogul, entre elles la seva vídua, Carme Fargas. En concret es va condemnar diverses persones per desviar diner públic per pagar informes fraudulents sobre turisme a principis dels anys 90, tot i que no es va saber on van anar aquestes quantitats.

Victor Lorenzo Acuña va ser condemnat per aquest cas a més d’un any de presó. Durant la instrucció d’aquest cas aquest acusat va enviar un escrit al jutjat on assumia haver enganyat el Departament tot i que el jutge va seguir processant Farreras i Servitje. En la seva declaració aquest dimarts en el judici el processat només va ratificar aquesta carta reconeixent la falsedat dels informes per aconseguir un benefici econòmic.

En la primera sessió del judici també va declarat l’exconseller Ignasi Farreras que va admetre saber que els informes eren falsos deu anys després d’haver-se adjudicat, quan va començar la instrucció penal. Farreras també va dir que els informes de l’any 1994 fets per Gestumer i Socesca eren ‘de qualitat’ i per això van col·laborar l’any següent, sense sospitar que eren falsos. A més va destacar que el pagament dels estudis comptava amb l’aprovació de dos persones més de la Conselleria a banda d’ell i Servitje, i que el Comitè de Direcció era qui decidia en funció de l’actualitat i de les necessitats, com les diverses lleis sobre el mercat laboral que s’aprovaven.

A la primera sessió d’aquest judici, que se celebra a l’Audiència de Barcelona fins dijous, els acusats van tenir el suport de diversos membres del Comitè de Govern d’UDC, partit en el qual militen. En concret es va poder veure a Ramon Espadaler, Manel Silva, Josep Maria Pelegrí, o Joana Ortega, entre d’altres representants d’aquesta formació política.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut