Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

El duranisme entra en coma

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.– Pànic a l’establishment. La combinació entre l’hàbil tàctica convergent consistent a ignorar totes les seves provocacions (amb menció especial per als torpedes epistolars de cada divendres) i la paciència dels sectors interns independentistes que no han abandonat encara el vell partit democristià, ha fet que, a hores d’ara, Duran i el seu entorn es trobin en situació francament desesperada. Això sí que és un tic-tac. L’estampa d’un Sánchez Llibre, impostat i histèric, davant els micròfons de l’ACN, no podia ser més reveladora. 14 de juny, “game over”. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Redacció
Redacció 15/03/2015

Luna, María de los Llanos de (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Política colonial.
Després del tracte impresentable d’un magistrat metropolità a l’encara regidor barceloní Joan Laporta, aquesta setmana hem tingut la nostra dosi habitual de supremacisme lingüístic amb el maltractament denunciat, a través de la Plataforma per la Llengua, per part d’una advocada que assistia un estranger en un centre d’internament per a estrangers. Del despropòsit em quedo amb la sensació de reclusió i aïllament en terra revoltada que comencen a palesar els funcionaris colonials: el menysteniment del català es va fer a crits de “Aquí se habla en castellano. Aquí tiene usted que hablar en castellano y no en catalán. Estamos en unas dependencias españolas y aquí se habla español y punto”. És a dir, que més enllà del seu tancat ja se saben en terra hostil. I el desfogament a base de pixar-se sobre l’estelada no els ho farà més falaguer.
 
Pastor, Ana(ministra espanyola de Foment).
Cleca europea.
Amb el vot unànime dels diputats regeneracionistes de Ciudadanos i Podemos per intentar impedir-ho (ja sabeu, els qui han d’acabar amb el bipartidisme antic però que, quan arriben els temes importants, voten amb els de sempre com un sol home), aquesta setmana el Parlament europeu ha censurat sense contemplacions el model espanyol d’infraestructures aeroportuàries, basat en la centralització, consistent a posar tota la xarxa al servei del creixement d’un sol aeroport central que, tot i això, perquè és impossible violentar les lleis universals de la física, els darrers anys es veu superat en nombre de passatgers pel del Prat. No patiu que no reaccionaran: des de sempre, el seu propòsit no és de solvència econòmica, sinó de supremacia política. I en això cremaran les barques davant l’astorament del món.
 
Rivera, Albert(president de Ciudadanos).
Guerra bruta.
Mentre els mitjans de sempre continuen llançats a impulsar la seva candidatura, els seus militants de peu continuen les pràctiques d’intoxicació a les quals ens té acostumats el dependentisme. Mentre l’IBEX35 i “El País” es posen d’acord per erosionar les expectatives electorals de Podemos i del Partido Popular, hi ha qui es dedica a fabricar cartells de falsa bandera per incriminar l’independentisme. Sota la cobertura de Societat Civil Catalana, la plataforma dependentista generosament regada (potser) amb els recursos dels 300 i del Ministeri de l’Interior, la veu pública de la qual, una setmana més, és la d’un protofranquista convicte i confés. El més divertit serà veure l’Enric Millo disculpant-se pels seus tuits contra els organitzadors i a Manos Limpias aconseguint, amb la seva demanda, la condemna dels implicats. Ah, que serà que no. Llàstima.
 
Sánchez Revenga, Jaime (director general de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre).
Encunya com puguis.
El Govern espanyol ha manifestat una vegada més la seva amnèsia patològica, l’al·lèrgia a l’assumpció del propi passat, la ignorància més supina, en incloure la inscripció “70 años de paz” en una emissió espacial de monedes d’euro. Un lema gairebé idèntic als famosos “25 años de paz” que va posar en marxa el ministre Fraga el 1964, per celebrar (encara) la victòria de la sublevació franquista. Mentre continua retenint una part dels documents catalans de Salamanca, incomplint la pròpia legislació estatal al respecte, el Govern espanyol insisteix a oblidar els crims del franquisme, la manca de drets polítics, l’exercici de la repressió i la tortura i la pau dels cementeris de les seves execucions fins al darrer moment, la violència d’estat permanent al llarg de gairebé quaranta d’aquests setanta anys. Vergonyós.
 
Ubasart, Gemma(secretaria general de Podemos a Catalunya).
Atiar l’odi.
Podemos Catalunya: com va dir aquell, no se sap si és coincidència o declaració d’intencions, però el nom és fortament revelador, en matèria social i nacional. Esporgar el país de corruptes és altament recomanable, gairebé tant, com de sectaris. Fins i tot el nou partit ha hagut de sortir al pas de les declaracions de la Ubasart i acceptar l’error. Això sí, a l’atac, els qui les hem criticat (com sempre, tots) és que volem tapar les retallades de CiU. El cert és que, si hem de creure les enquestes, l’estrella de la nova formació, després de tocar sostre en el tombant del canvi d’any, sembla que ara veu declinar el seu auge. La volàtil política actual farà probablement que vegi força rebaixades les seves expectatives sense ni tan sols haver-se enfrontat a un combat electoral de primer ordre.
 
Valls, Carme (vicepresidenta de Federalistes d’Esquerra).
Estranys companys federals.
L’entitat dependentista nascuda d’una part de les restes de Ciutadans pel Canvi hauria d’afegir al seu nom la paraula Espanya. Bàsicament, perquè hi ha molts independentistes que ens considerem federalistes d’Esquerra i aspirem a uns Estats Units d’Europa seriosos. Aquesta setmana han estat notícia per un debat en el qual Miquel Iceta (en ple procés de descomposició) ha donat l’alternativa a un Albert Rivera federalista sobrevingut. L’evidència del traspàs, acomboiat pel  Pont Aeri, ha fet que, a darrera hora, se’n retiressin els representants d’ICV i UDC, partits que es troben (gairebé) a les antípodes ideològiques del dependentisme fort de Ciudadanos. Una reacció normal, si tenim en compte el fonamentalisme constitucional que, fins ara, els tarongets han mostrat de manera imperturbable i que els porta ara a proposar només uns quants retocs tècnics a la Carta Magna confegida fa gairebé quaranta anys a l’ombra del franquisme.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis