La llei electoral serà un dels reptes que els grups parlamentaris tindran a partir de la tardor, un cop es reprengui el curs polític, i un cop el grup d’experts creat pel Departament de Governació va lliurar les seves propostes a la cambra, per a què siguin la base del debat. El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que ha celebrat que aquesta llei s’hagi d’aprovar per un consens de dos terços de la cambra, ha alertat que ‘no s’ha de confondre la llei electoral amb una fórmula electoral’, perquè la norma ha de servir per estructurar una ‘administració electoral’, amb una junta electoral pròpia de Catalunya, i marcar qüestions com el funcionament dels col·legis electorals, les urnes o les paperetes.
A més, Colomé ha descartat que la llei pugui servir per augmentar la participació. ‘Dubto que en cap país s’hagi aconseguit que la gent participi a través d’una llei’, ha assegurat. ‘Que la gent voti o no voti no és perquè hi hagi una llei electoral’, ha dit, sinó ‘per altres motius que no són per una fórmula electoral’.
De fet, Colomé s’ha mostrat convençut que ‘ni amb el vot obligatori aconseguiríem canviar les tendències’ pel que fa a la participació, perquè aquesta és una mesura ‘pensada per una societat que no és la nostra’. De fet, el vot obligatori no apareix en les propostes fetes pels experts per la llei electoral.
El vot dels joves
Un dels reptes pels estrategues dels partits polítics, segons Colomé, és com atraure el vot dels joves que no acostumen a anar a les urnes. El director del CEO ha constatat que són un col·lectiu que ‘participen en altres espais’ socials, com ara les ONG, però que el món de la política els és ‘aliè’. Per aquest col·lectiu, Colomé creu que la llei electoral també els motivarà a exercir el dret a vot, i que cal buscar ‘mecanismes de tipus persuasiu, de missatge, de discurs’.
De tota manera, Colomé ha remarcat que el comportament d’aquests joves és ‘relativament semblant’ al d’altres països europeus, com Bèlgica, França, Itàlia o la Gran Bretanya.
S’estan perdent votants ‘fluctuants’
Els ciutadans, a nivell de participació, es poden dividir en tres segments, segons Colomé. Un 40% són aquells que participen sempre, ‘el nucli dur participatiu’, que ‘passi el que passi sempre van a votar’. L’antítesi d’aquests, els que no ho fan mai, són el 24%, els abstencionistes ‘estructurals’, que no tenen ‘cap interès’ per anar a votar. Un col·lectiu que ‘mai’ s’aconseguirà que exerceixin el seu dret a vot.
La resta, el 36%, Colomé els descriu com a ‘abstencionistes fluctuants’ o ‘participatius fluctuants’, que voten en funció ‘del tipus d’elecció o de tensió en el sistema’. ‘Aquests són els que estem perdent’, ha assegurat, tot apuntant que cal ‘estudiar quines són les motivacions per les quals podrien convertir-se en abstencionistes estructurals’.
Un 70% de participació per les generals del 2008
D’aquest 36%, un 13% s’ha mobilitzat per les municipals i un 16% per les eleccions al Parlament, segons Colomé. La previsió que fa de cara a les eleccions generals previstes per a l’any 2008 és que es mobilitzi un 30%. Per això, ha situat la participació en aquests comicis a l’entorn del 70%. A més, el director del CEO ha remarcat que en altres cicles s’han produït participacions més baixes que en l’actualitat, com en el cas de les eleccions al Parlament de l’any 1992, amb un 54%. Colomé ha apuntat com una possible causa de la baixa participació en els últims comicis el fet que s’hagin celebrat vuit eleccions en un període de temps relativament curt.
Colomé creu que les dades de participació de Catalunya no s’han de comparar amb la d’altres països, com EUA o França, perquè en aquests països els ciutadans ‘han de fer un acte cívic i treure’s un carnet electoral per poder anar a votar’. ‘No sé quanta gent d’aquest país ho faria’, ha alertat, tot recordant que el sistema a Catalunya és de cens electoral. Colomé ha dit que el 86% de participació de les eleccions franceses s’ha d’entendre que és sobre el total d’inscrits, perquè si fos sobre el cens, la dada de participació seria inferior a la de les generals del 2004 a Catalunya i l’estat espanyol.
