Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

El dia que tinguem un President de l’Acadèmia de Cinema com Álex de la Iglesia

Álex de la Iglesia és un referent: gran director de cinema, gran creador de cultura, i gran sentit comú el seu. El que ens ha sorprès és que el director de l’Acadèmia de Cinema de l’estat espanyol no només té totes aquestes virtuts, sinó que a més ha resultat ser un gran twitejador.

Redacció
Redacció 28/01/2011

Amb tota la polèmica de la Llei Sinde, ha estat capaç de preguntar, comentar, argumentar, discutir, admetre, qüestionar i debatre amb uns i altres, via Twitter, i a qualsevol hora del dia: amb els pro Sinde, amb els pro descàrregues, amb els pro cinema, amb els pro nou model de negoci, amb els pro “pirateria”.

Aquesta darrera setmana li hem llegit tweets compromesos i sincers de l’estil de: “Al parecer no todo el mundo ha entendido las razones por las que dimito. Creía que estaban claras en mi carta y mis declaraciones en twitter”, “Gracias a todos por vuestro apoyo. Disculpad que no haya dicho nada, pero es que hoy ha sido un dia MUY duro. Mañana hablamos”, o “Esta tarde, después de reunirme con los compañeros de la academia, hablaremos. Calma“. Són tweets textuals.

Tot plegat ha estat en un moment delicat, difícil, dur i d’interessos polítics segurament per sobre dels cinematogràfics. Una llei que no ha satisfet el director i per la qual, veient que no la pot defensar, decideix plegar. És a dir, a més a més, honest. Veurem què passa al final, si plega definitivament, si hi ha algun acord, o si els seus companys miren de convèncer-lo perquè es quedi. Però amb les ingerències de Cultura per intentar que no presideixi la propera gala dels Goya, l’endemà de la qual dimitiria, no auguren bon futur per a la relació Acadèmia – Àlex de la Iglesia.

És per tot això que @alexdelaiglesia és el piulador de la setmana per a cine.cat. Compromès, 2.0, honest, transparent. Cada vegada importa menys el canal i més la necessitat de dir alguna cosa i de què és això que cal dir tan urgentment. És a dir: gràcies a Twitter hem conegut en tot moment les negociacions i el punt de vista del President de l’Acadèmia Espanyola de Cinema abans que per cap altre lloc.

I això em fa pensar: tant de bo algun dia els catalans puguem dir el mateix del nostre President d’Acadèmia de Cine Català, el Joel Joan. I més amb tota la polèmica que hi ha hagut amb els Gaudí, la possible compra de vots, i els mails anònims que van córrer per la xarxa mentre ningú deia res de res. Encara tenim molt per aprendre.

Cartellera de pel·lícules en català

Mil Cretins (estrena)
La clau de la Sara
Bruc, la llegenda
Pa Negre
Circuit
La Mosquitera
Bicicleta, Cullera, Poma
Herois
Harry Potter i les Relíquies de la mort
El discurs del rei