Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

El despertar japonès de Bacus

Si Bacus, el déu de la vinya, el vi i la gresca, decidís abandonar l’Olimp i viatjar cap a l’Orient, descobriria amb sorpresa un petit arxipèlag de l’Àsia Oriental, davant […]

Redacció
Redacció 07/02/2009

Si Bacus, el déu de la vinya, el vi i la gresca, decidís abandonar l’Olimp i viatjar cap a l’Orient, descobriria amb sorpresa un petit arxipèlag de l’Àsia Oriental, davant de les costes de la gran Xina, on la seva població veu alterat el seu afable comportament a causa dels efectes d’una beguda mística: el sake.

Com molts japonesos reconeixen, el sake és la seva principal afició; és el que els permet, per un moment, escapar de les estrictes normes socials que regeixen la societat nipona i mostrar, durant unes hores, un albiri de la seva veritable personalitat. Deixen de pertànyer al grup, a la massa que predomina sobre l’individual, i s’enfronten al seu temor més obscur i amagat: el ser rebutjats per apartar-se de la norma social, del que aquí al Japó es considera normalitat.

No és estrany, doncs, ben entrada la tarda, trobar al metro o pels carrers grups de japonesos d’entre quaranta i seixanta anys beguts, que, a diferència de la seva habitual conducta cautelosa, fan soroll i criden l’atenció dels vianants, que els miren impassibles i disculpen el seu comportament, en altres circumstàncies imperdonable, perquè es considera que actuen sota els efectes del sake, que en el seus orígens era la beguda dels déus. I possiblement aquest és el secret del seu èxit; permet als japonesos sentir-se diferents als seus homòlegs, sobresortir en el seu interior per sobre la massa, ni que sigui de forma momentània i fora del cànon, com si fossin déus.

Com succeïa amb l’Òbelix en caure dins de la marmita màgica, aquesta beguda extreta de l’arròs, representa un oasis dins de la pressió social i una via d’escapament de l’estrès diari acumulat pels homes de negocis japonesos, coneguts com a sarariman. De fet, el seu ús és tan habitual que la paraula sake ha passat a designar tot tipus de beguda alcohòlica, mentre el “vi d’arròs”, el que als occidentals se’ns serveix als restaurants japonesos de la cantonada de casa nostra, és conegut entre els japonesos com nihonshu.

I qui sap si en les seves peripècies per Orient, Bacus no es va trobar amb un teixó, animal addicte a l’alcohol, al menjar i a les festes segons la mitologia japonesa. Per tal de poder entrar a les festes, aquesta bestiola canviava la seva aparença, com els japonesos la seva forma d’actuar, i es transformava en algun dels convidats per poder menjar i beure molt licor. Aquest mamífer, conegut com a tanuki, se sol representar amb un barret de palla a l’esquena, una gran botella de sake a la mà, una panxa ben arrodonida i uns testicles gegants. És en la figura del tanuki on es reflecteixen tots els plaers japonesos.

imatge

Mariona Torras. Llicenciada en traducció i interpretació a la UPF i actualment resident a Tokio. Especialitzada en Estudis d’Àsia oriental, concretament en la branca de Japó. Aquest any, està d’intercanvi a la universitat Tokyo Gaigo Daigaku per aprofundir en els aspectes de la cultura i la política japonesa.