Divendres, 23 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

El desgovern a Bèlgica avala la demanda d’Estat propi per a Flandes

La demanda d’independència no és cap novetat a Flandes, però les dificultats per a formar el Govern federal belga (ja han passat 116 dies de les eleccions) està reforçant la idea de la possibilitat de tenir un estat propi. El partit independentista va deixar clar des d’un primer moment que el seu objectiu era, tal com havien proclamat en la campanya electoral, la reforma de l’Estat belga per a reforçar el poder de Flandes enfront del Govern federal.

Redacció
Redacció 08/10/2007

La impossibilitat de formar un Govern federal a Bèlgica està reforçant les posicions dels independentistes flamencs, que destaquen que ha arribat el moment de separar-se dels valons francòfons, ja que l’Estat belga ha deixat ja de tenir raó de ser. Si a l’agost, segons una enquesta publicada pel diari flamenc ‘Het Nieuwsblad‘ i el grup de premsa ‘Vers l’Avenir‘, únicament un 38,8% dels flamencs defensaven la idea d’un Flandes independent, mentre que el 53,6% s’oposava a aquesta demanda.

El 18 de setembre, en canvi, quan es complien 100 dies sense Govern, el suport a la independència ‘immediata’ entre els flamencs superava el 50%, segons una altra enquesta publicada pel diari flamenc ‘Het Laatste Nieuws‘. Segons aquesta mateixa enquesta, dues de cada tres flamencs estava ‘convençut que, tard o d’hora Bèlgica acabaria dividint-se’.

La impossibilitat de formar un Govern federal a Bèlgica està, segons els analistes, darrere de l’increment del desig independentista en Flandes. Els democristians flamencs, CD&V, que van acudir en coalició amb els independentistes de Nieuw Vlaams Alliantie (N-VA) van ser els grans vencedors dels comicis de juny, mentre que la coalició que governava a Bèlgica fins a llavors, formada per liberals flamencs i socialdemòcrates valons, que, van ser derrotats en els comicis.