Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

El Consell d’Europa conclou que Espanya actua com un Estat fallit en relació al seu funcionament parlamentari i penal

Redacció | L'informe d'avaluació elaborat pel Consell d'Europa assegura que no és només un problema del partit que governa sinó que engloba el funcionament general d'un règim i el seu estat. 

Redacció
Redacció 12/01/2018

Segons les conclusions, cap mesura sobre independència judicial i lluita contra la corrupció s'ha aconseguit implementar de manera satisfactòria. 

A més a més, el Consell d'Europa destaca el mal funcionament parlamentari: els partits proposen mesures als seus programes però després aquestes queden abandonades o paralitzades al Parlament. 

L'informe subratlla també la necessitat d'un codi detallat sobre regals, avantatges i relació amb terceres parts de membres del Parlament justament per evitar la corrupció. Aquesta mesura, ja s'hauria demanat el 2013 per tal de fer front als conflictes d'interès, els interessos financers i les activitats complementàries, incloent-hi també els regals o donacions i altres avantatges. La conclusió en aquest punt és que no s'han pres mesures en absolut en relació a aquest punt sobre la corrupció. 
 

El Consell demana també que es reguli la relació dels membres del parlament amb qualsevol lobby o grup de pressió que pugui influir en la manera de legislar. L'informe retreu que tot i que hi ha hagut debats parlamentaris, l'informe assegura que no s'ha avançat prou en aquesta matèria. 

 
Però el Consell d'Europa també es fixa en el poder judicial. Demanava i demana un codi de conducta per a les fiscalies, no només per a professionals, sinó de coneixement públic i accessible per a tothom. Això només s'ha aconseguit de forma parcial.

 

Critica també que no s'han pres les mesures necessàries per assegurar la independència del Consell General del Poder Judicial, fet que també s'havia demanat amb anterioritat. Subratlla que el Consell General del Poder Judicial no hauria d'estar mai sota autoritats polítiques en els seus nomenaments i marc legal.

Per acabar, el Consell insisteix en què en els màxims càrrecs de tots els alts tribunals haurien de ser independents, des de les Audiències Provincials fins a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Conclou que no s'ha complert aquest requisit, posat èmfasis de nou que l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem no compleixen les garanties d'independència que havien demanat.