Durant 4 anys el Conselh Generau d’Aran posarà en pràctica un programa per prevenir i ajudar els ramaders que pateixin danys i perjudicis causats pels atacs d’óssos. El programa suma un total de 100.000 euros anuals.
Un dels objectius a assolir, a part de minimitzar els efectes perjudicials dels atacs de l’animal, és aconseguir més recursos més enllà de l’actual sistema de pagament de les indemnitzacions pels atacs. Per tal de reduir aquests danys, ja des de fa temps s’han proporcionat als ramaders locals gossos de la raça Muntanya dels Pirineus, especialment ensinistrats per a la vigilància, així com vailets elèctrics per a tancar el bestiar a muntanya.
El Síndic Francés Boya ha informat que aquest programa impulsarà mesures preventives que es concretaran en la possibilitat de llogar el servei de pastors per tenir cura dels ramats a la muntanya, en la instal·lació de corrals en les diverses zones, en la millora de les cabanes on es resguarden els ramaders, així com en la millora dels accessos a les pastures.
El Síndic Boya ha assegurat que el Conselh Generau intentarà incrementar la quantitat d’inversió prevista a mesura que es generen noves necessitats en aquests quatre anys.
La repoblació francesa
Recordem que fa més d’un any, el Ministeri d’Ecologia francès va alliberar a diverses zones pirinenques nous exemplars d’ós bru. Dels quatre punts escollits, tres es trobaven a tocar de la Vall d’Aran. Es van alliberar quatre femelles i un mascle que havien de contribuir a equilibrar la població actual de la serralada.
Breu història de l’ós bru a Catalunya
Durant l’edat mitjana l’ós ocupava pràcticament tot el Principat de Catalunya, però queà reclòs als Pirineus durant el segle XIX. A mitjan s.XX únicament sobrevivia al Pirineu de Lleida, on els anys 80 encara hi havia alguns exemplars d’un nucli de 4 a 6 óssos que habitualment eren al vessant francés. Hi ha informacions que l’ ós del Pirineu Català va viure fins el 1992 a la Vall d’Aran.
Dins el marc del Programa LIFE de la Unió Europea, l’any 1996, el govern francès va alliberar dues femelles prenyades al Pirineu Francés, i l’any 1997 un mascle al mateix lloc. Tots tres exemplars, així com les 5 cries nascudes, han passat llargues temporades a la Vall d’Aran, al Pallars Sobirà i, més esporàdicament, a l’Alta Ribagorça i al Pallars Jussà. Actualment, sobreviuen una femella, el mascle i 4 cries, tot i que és dubte de la presència d’una cinquena.
Pel que fa a la resta del Pirineu, existeix un petit nucli de tan sols set exemplars (romanent com a última població autòctona del Pirineu) a la zona del Bearn francès, Navarra i Aragó.
