Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

El Congrés aprova la moció de suport a la immersió lingüística amb els vots de CiU, PSC, PSOE, ERC i ICV

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts a la tarda una moció de suport a la immersió lingüística a l’escola, impulsada per ERC. La moció s’ha aprovat malgrat els vots en contra del PP i UPyD i dues abstencions. El document expressa el suport del Congrés al ‘model lingüístic vigent al sistema educatiu català com a garantia de la cohesió social i de la plena igualtat d’oportunitats’ i recorda també que els alumnes tenen ‘dret al català com a llengua vehicular i d’aprenentatge’ i ‘a no ser segregats en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua’.
 

Redacció
Redacció 13/09/2011
El manifest a favor de la immersió lingüística ha estat el resultat de les negociacions que el PSOE, el PSC i ERC han mantingut en relació a la polèmica que s’ha generat per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el castellà a l’escola. El text pactat s’ha aprovat en forma d’esmena transaccional i ha rebut el suport del Grup Socialista i de les formacions catalanes i nacionalistes. Concretament, la moció s’ha aprovat amb per 341 vots a favor, 192 en contra i una abstenció. Els únics vots en contra han estat els del PP i els d’UPyD.
 
En la sessió plenària al Congrés, el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, ha destacat que el model de la immersió lingüística és un model d’èxit, aplaudit per la UNESCO i la Unió Europea. Un model, ha defensat, que ‘garanteix la plena igualtat d’oportunitats i que permet que el fill de la immigració utilitzi habitualment el català i que qualsevol nen que acaba l’etapa educativa obligatòria a Catalunya domini les dues llengües oficials i, fins i tot, l’anglès’. ‘És trist i dolorós que en ple segle XXI s’insisteixi a hostilitzar permanentment el català’, ha dit, i a ‘transmetre la imatge falsa que a Catalunya hi ha una llengua que s’imposa sobre una altra’.
 
Per la seva banda, el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà, ha atribuït la qüestió de la llengua a un debat ideològic ‘per veure que és un prejudici d’un debat molt allunyat de la realitat del dia a adia a Catalunya on no hi ha conflicte lingüístic’ i que s’ha optat, ha apuntat, per una àmplia majoria al Parlament des dels 80 per convertir el català en llengua vehicular ‘Aquest no és un problema polític, és una presumpta màquina de guanyar vots’, ha conclòs. 
 
En el seu torn, la diputada del PPC al Congrés, Dolors Montserrat Montserrat, ha insistitit que ‘des del Partit Popular sempre hem defensat que el català sigui una llengua vehicular en l’educació’. ‘El català com a llengua vehicular, sí, però també el castellà i la introducció de l’anglès perquè en l’educació dels nostres fills i en el domini dels idiomes ens juguem el futur’, ha destacat. Montserrat ha subratllat que la societat catalana està preparada per una escola trilingüe ‘perquè és una societat plural i oberta’.
 
El document està estructurat en cinc punts i insta el govern espanyol a ‘defensar’ el model lingüístic actual ‘en el marc de la legislació vigent’ i destaca que els alumnes tenen dret a ‘la immersió lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial i com a garantia de coneixement amb suficiència oral i escrita del català i del castellà en finalitzar l’educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual en incorporar-se al sistema educatiu’.
 
La declaració recorda que els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu demostren que alumnes catalans tenen un bon nivell de català i castellà quan finalitzen la seva etapa educativa, i que els alumnes catalans han de poder rebre l’educació en català ‘d’acord al que disposa l’Estatut de Catalunya’ i a que ‘s’utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, tal com estableix la jurisprudència constitucional’. 
 
La no segregació per llengua és un dels altres punts que assenyala el text. Aquest implica un rebuig explícit a la possibilitat d’establir dues línies d’ensenyament segons la llengua d’elecció dels pares, i una aposta per establir atenció especial als alumnes que ho requereixin. Per aquest motiu el Congrés reconeix ‘el dret de l’alumnat català a no ser segregat en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua habitual, d’acord amb el model de conjunció lingüística, i a que aquells alumnes que tinguin el castellà com a llengua habitual i que s’incorporin tard al sistema educatiu gaudeixin del dret de rebre un suport especial si ho requereixen’.

El Congrés aprova la moció de suport a la immersió lingüística amb els vots de CiU, PSC, PSOE, ERC i ICV

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts a la tarda una moció de suport a la immersió lingüística a l’escola, impulsada per ERC. La moció s’ha aprovat malgrat els vots en contra del PP i UPyD i dues abstencions. El document expressa el suport del Congrés al ‘model lingüístic vigent al sistema educatiu català com a garantia de la cohesió social i de la plena igualtat d’oportunitats’ i recorda també que els alumnes tenen ‘dret al català com a llengua vehicular i d’aprenentatge’ i ‘a no ser segregats en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua’.
 

Redacció
Redacció 13/09/2011
El manifest a favor de la immersió lingüística ha estat el resultat de les negociacions que el PSOE, el PSC i ERC han mantingut en relació a la polèmica que s’ha generat per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el castellà a l’escola. El text pactat s’ha aprovat en forma d’esmena transaccional i ha rebut el suport del Grup Socialista i de les formacions catalanes i nacionalistes. Concretament, la moció s’ha aprovat amb per 341 vots a favor, 192 en contra i una abstenció. Els únics vots en contra han estat els del PP i els d’UPyD.
 
En la sessió plenària al Congrés, el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, ha destacat que el model de la immersió lingüística és un model d’èxit, aplaudit per la UNESCO i la Unió Europea. Un model, ha defensat, que ‘garanteix la plena igualtat d’oportunitats i que permet que el fill de la immigració utilitzi habitualment el català i que qualsevol nen que acaba l’etapa educativa obligatòria a Catalunya domini les dues llengües oficials i, fins i tot, l’anglès’. ‘És trist i dolorós que en ple segle XXI s’insisteixi a hostilitzar permanentment el català’, ha dit, i a ‘transmetre la imatge falsa que a Catalunya hi ha una llengua que s’imposa sobre una altra’.
 
Per la seva banda, el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà, ha atribuït la qüestió de la llengua a un debat ideològic ‘per veure que és un prejudici d’un debat molt allunyat de la realitat del dia a adia a Catalunya on no hi ha conflicte lingüístic’ i que s’ha optat, ha apuntat, per una àmplia majoria al Parlament des dels 80 per convertir el català en llengua vehicular ‘Aquest no és un problema polític, és una presumpta màquina de guanyar vots’, ha conclòs. 
 
En el seu torn, la diputada del PPC al Congrés, Dolors Montserrat Montserrat, ha insistitit que ‘des del Partit Popular sempre hem defensat que el català sigui una llengua vehicular en l’educació’. ‘El català com a llengua vehicular, sí, però també el castellà i la introducció de l’anglès perquè en l’educació dels nostres fills i en el domini dels idiomes ens juguem el futur’, ha destacat. Montserrat ha subratllat que la societat catalana està preparada per una escola trilingüe ‘perquè és una societat plural i oberta’.
 
El document està estructurat en cinc punts i insta el govern espanyol a ‘defensar’ el model lingüístic actual ‘en el marc de la legislació vigent’ i destaca que els alumnes tenen dret a ‘la immersió lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial i com a garantia de coneixement amb suficiència oral i escrita del català i del castellà en finalitzar l’educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual en incorporar-se al sistema educatiu’.
 
La declaració recorda que els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu demostren que alumnes catalans tenen un bon nivell de català i castellà quan finalitzen la seva etapa educativa, i que els alumnes catalans han de poder rebre l’educació en català ‘d’acord al que disposa l’Estatut de Catalunya’ i a que ‘s’utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, tal com estableix la jurisprudència constitucional’. 
 
La no segregació per llengua és un dels altres punts que assenyala el text. Aquest implica un rebuig explícit a la possibilitat d’establir dues línies d’ensenyament segons la llengua d’elecció dels pares, i una aposta per establir atenció especial als alumnes que ho requereixin. Per aquest motiu el Congrés reconeix ‘el dret de l’alumnat català a no ser segregat en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua habitual, d’acord amb el model de conjunció lingüística, i a que aquells alumnes que tinguin el castellà com a llengua habitual i que s’incorporin tard al sistema educatiu gaudeixin del dret de rebre un suport especial si ho requereixen’.