El text ha prosperat després que CiU i el PSOE acordessin un text alternatiu a l’original, que instava el govern a adoptar les mesures necessàries per ‘implementar una autèntica pluralitat lingüística en l’Administració de Justícia’. En l’exposició de motius la proposició no de llei de CiU recorda que l’article 231.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial ja preveu que les parts i els seus representants, així com testimonis i pèrits ‘podran utilitzar la llengua que sigui també oficial en les Comunitats Autònomes on tinguin lloc les actuacions judicials, tan en manifestacions orals com escrites’.
També apunta que en els últims anys han tingut llocs fets que contradiuen aquest punt i que van des d’una sanció a un jutge de pau a Anglès per utilitzar el català a les inscripcions del Registre Civil, a problemes informàtics en la inscripció del nom d”un nadó que tenia la grafia ‘l·l’, o endarreriments en la celebració de judicis orals per manca d’intèrpret. ‘Certes actuacions i posicionaments ideològics –diu el document- posen de manifest la poca permeabilitat que en ocasions es produeix dins de l’Administració de Justícia a la oficialitat de les llengües distintes al castellà’.
En la seva intervenció a la Comissió, el diputat del PSC Jordi Pedret ha admès que en aquests moments a l’estat encara existeix un ‘compliment imperfecte de la pluralitat lingüística en l’Administració de Justícia’, tot i que també ha recordat que les conclusions del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries es reconeixen ‘els esforços desplegats per les autoritats espanyoles per garantir en el sistema judicial espanyol el reconeixement òptim de les llengües cooficials’.
No obstant, Pedret ha assenyalat que cal ‘continuar impulsant el reconeixement de les llengües cooficials en l’Administració de Justícia’ i ha recordat que ‘les competències en aquesta matèria, des de la aprovació de l’Estatut de Catalunya, ‘estan repartides entre el govern central i les Comunitats Autònomes’.
