Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

El conflicte entre catalanistes i aragonesistes a la Franja arriba als jutjats

La situació del català a la Franja de Ponent ha derivat en un conflicte que porta a declarar aquest dijous davant del jutge de Fraga al president de la Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), Artur Quintana. Quintana haurà de presentar-se al jutjat després que la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) hagi presentat una querella per injúries i calúmnies contra l’entitat de caire catalanista. La querella es va posar per un article de Quintana en què es comparava la negació del català com a llengua pròpia de la Franja amb la negació de l’holocaust nazi. Segons la ICF, l’escrit era una resposta per desmentir que en aquesta part d’Aragó el que es parla no és català.

Redacció
Redacció 16/04/2008

Els fets es remunten a l’any 2005, quan la ICF va informar als organitzadors de la Feria del Libro Aragonés de Monzón que els expositors de la FACAO havien presentat uns llibres editats en una grafia que no respectava les normes gramaticals ni ortogràfiques de cap llengua i, per tant, que es feia bandera d’una llengua ‘inventada’. Segons Quintana, l’únic objectiu de la presentació d’aquests llibres va ser intentar fer veure que a Aragó no es parla català.

Arran d’això, Quintana va decidir publicar un article on apuntava que declarar que a l’Aragó no es parla català era una mentida ‘com també és una mentida declarar que l’holocaust de l’antic imperi nazi d’Alemanya no ha existit’. Segons Quintana, aquest ha estat un dels motius pels quals s’han querellat contra la seva persona.

Segons la versió de la ICF, malgrat que van denunciar aquest fet als organitzadors de la fira, aquests no van reaccionar i simplement es van limitar a explicar-ho a la FACAO i segons Quintana, ‘aquests van considerar que això eren injúries i calúmnies’. En aquest sentit, el president de la ICF no ha dubtat en qualificar la FACAO com una institució ‘blavera similar a les que hi ha al País Valencià’ que ‘té l’objectiu de fer desaparèixer el català d’on sigui’, i més en concret d’Aragó.

A partir d’aquests fets la FACAO va interposar la querella als jutjats de Fraga i de Monzó contra Artur Quintana així com contra N. S. i M. R., perquè aquests darrers havien publicat la informació a diferents webs que gestiona la ICF. Posteriorment la justícia va fer una ‘crida a la conciliació’ a la qual els tres denunciats no van acudir perquè mai han considerat que el que van dir en el seu moment fos una injúria o una calúmnia.

Després de dos anys, s’ha fet efectiva la crida per part dels jutjats als tres per declarar davant del jutge de primera instància de Fraga. Quintana ha assenyalat que els seus companys ja ‘han passat per aquest tràngol’ i que fins hi tot un d’ells, N. S., va estar incomunicat durant tres hores per la Guàrdia Civil. En aquest sentit, Quintana espera que el pròxim dia 17 no hagi de passar pel mateix ‘tràngol’ de la incomunicació i que simplement només hagi d’explicar al jutge els fets. De no presentar-se als jutjats, Quintana podria rebre una citació de cerca i captura.

Artur Quintana és Doctor en Filologia Romànica i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmic d’honor de la Acadèmia de l’Aragonés i membre del Comitè d’Honor del Rolde d’Estudis Aragonesos. Pel que fa a l’entitat que presideix, la ICF, és un ens que agrupa diferents centres culturals d’estudis de la Franja com són l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), els Consells Locals Pro Franja, i el CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans.

L’origen de la FACAO es remunta a l’any 1996 després que catorze associacions de la zona oriental d’Aragó s’agrupessin com a coordinadora amb l’objectiu de salvaguardar i promocionar el patrimoni cultural dels municipis d’on provenien i amb la idea clara que el que parlaven era una llengua pròpia diferent al català. Aquestes van presentar a les Corts d’Aragó un manifest en defensa de les llengües aragoneses i les modalitats pròpies de les comarques de l’Aragó oriental, refusant qualsevol assimilació al català i denunciant la denominació de ‘Franja’ amb la qual es cataloga aquest territori des de Catalunya.