directe!cat us va explicar fa uns dies que el PIB de Catalunya estava imparable amb un creixement constant des de l’entrada a la UE. Una de les causes que explicaven el fet és la ràpida integració de l’economia catalana al mercat europeu i consegüentment el canvi d’orientació del nostre comerç, cada cop més enfocat cap a i menys cap a l’Estat Espanyol.
Doncs ara, tot i que les xifres són encara tímides i el període d’evolució és força ampli, es pot afirmar ja que la tendència de desconnexió d’Espanya per part de bona part dels empresaris catalans és un fet.
I no ens ho inventem nosaltres, no. El Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un informe que per primera vegada ha incorporat les anomenades taules input-output, així ho explica. A més, és la primera vegada també que aquest tipus d’estudi es fa des de la màxima institució del país. Els dos anteriors que s’havien fet fins ara, el 1967 i el 1987, van ser elaborats per la Cambra de Comerç de Barcelona.
Les dades a destacar de l’informe són que el grau d’obertura de l’economia catalana ha crescut 25 punts, així com que el pes de les exportacions sobre el PIB ha passat del 56% el 1987 al 68% el 2001. No ens enganyem, l’Estat espanyol segueix sent el principal destí del comerç i de la indústria catalana però, s’ha reduït fortament. Concretament, les vendes al mercat espanyol s’han reduït en 3,3 punts el seu pes relatiu sobre el total, mentre que aquelles que s’han fet amb la resta del món han augmentat 15,4 punts.
Però no tot són flors i violes. L’informe també delata tres que es poden millorar. Així mateix, la terciarització de l’economia catalana, a més de comportar el debilitament de sectors manufactureres de gran tradició, com la indústria tèxtil, la química o l’alimentació, aboca cada vegada més el jovent català a un tipus de feina sovint precaritzat, temporal i de molt poca qualificació.
